Jugant

Un relat de: plouifasol

Anem a jugar a un joc: anem a imaginar que hem quedat a quarts de cinc al bar de l'estació, que jo arribaré aviat pels nervis i que tu arribaràs puntual amb el tren.

Em veuràs, i et dirigiràs cap a mi, i jo d'esquenes notaré com algú em tapa els ulls mentres pregunta "Qui sóc?" i només de sentir la veu, sabré que ets tu, deixaré anar un gran somriure d'alegria i tu llençaràs la maleta al terra per abraçar-me, i ens agradaria quedar-nos allà sempre, però ens aturem i no pararem de fer-nos petons, que jo tindré ganes de plorar i que tu no m'hi voldràs veure, perquè t'agrada veure'm somrient.

T'agafaré la maleta, i em faràs un petó al cap, seurem a prop de la finestra i començarem a parlar, tu més que jo, perquè m'encanta escoltar la teva veu, i notarem que el temps passa, que les hores volen, els minuts s'esgoten i els segons desapareixen. Què hauràs de marxar, i que ja no ens veure'm.

I ara digue'm, t'ha agradat el joc? Per què de moment és l'únic que podem fer, jugar a imaginar que estem junts.

Comentaris

  • instants descrits amb paraules[Ofensiu]
    perunforat | 12-09-2007

    senzill, clar, tot un moment imaginat...de principi a fi: mirades, complicitat i desig!
    És bonic imaginar, tenir il.lusions, saborejar el que ha de venir...espero que aquest somni es pugui fer realitat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: