Calia solventar la ira

La nena tornà de Catecisme amb la cara blanca i expressió de pànic. Aquell dia l'esperava el seu pare en una terrassa d'un cafè elegant que molt pocs podien permetre's ni els dies festius, llegint el diari amb elegància i prenent una copa de conyac, tot amb la gràcia del banquer que feia viatges de mesos per afers d'interessos i que quan tornava la dona, que l'havia triada un bon partit, li havia preparat cassoles amb una picada-base que cap més sabia fer en tot el poble, amb dedicació tan gran que el llit i les accions que afegia esdevenien cosa de les minyones cubanes importades.
La nena s'acostà al progenitor amb passes lentes. En ser davant seu s'acostà més a la taula i s'aixecà el vestidet curt i tan net que la seva mare, arran la compra d'una marca de pólvores per a la roba que deixava la bugada més blanca que la de cap veïna li havia planxat millor que cap altra, també, amb un producte -spray innovador- incombatible: les veïnes no tenien butxaques massa grasses ni per herències ni per marits ben situats.
Sota aquella peça impecable no hi duia res i s'hi endevinava un ús pervers que va encendre l'home. Li va fer aibaxar, tremolós i furibund. En un no res deixava els diners de la consumició, malplegava el diari i arrossegava la nena agafant-la d'una maneta pel poble que semblava desert, que aquella mena de calor colonial tenia els vilatans refrescant-se al safareig comú o a les eixides ombrívoles.
El cosí de lluny de la seva dona havia anat massa lluny. La nena hagués pogut fer una Comunió lluïda, única, ostentosa.
El banquer dugué la nena a la cambra de les nines de porcellana i les caixes de música, va cridar la criada que els venia el vi -del raïm d'unes vinyes selectes comprades a un arruïnat que va acabar penjant-se- a la sala fosca farcida de bótes d'un costat de la casa i li manà que li expliqués un conte per fer oblidar la nena el que fos.
La seva dona era a comprar-se un viso de color visó i uns sostenidors embellidors de pits que ni així.
L'home encengué un cigar car i ,entre el fum, a la boca ocupada pel tast d'aquell plaer, se li dibuixà un somriure autoaclaridor.
Li calgué prendre força líquid de la bóta només reservada per a ell.
I va anar cap el temple de dret tot i anant de tort mentre el poble vivia una calma de tempesta adormida.

S'hi esbrevà. Matà el capellà a hòsties i rehòsties i colpejant-lo amb el calze sagrat mentre volaven les òsties-sang de Crist i algunes acabaven adherides a les icones santes, com si fossin esparadraps.

Així descarregà la seva ira contra el seu amant.

Tothom callà. El poder exigia silencis per més que per dins la dona de l'assassí el maleís per haver-li mort l'amor de la seva vida de qui no feia massa havia hagut de fer-se eliminar un fetus comprometedor. O les criades anessin morint víctimes d'un mal encomanadís. Bah, si eren com gates de camp, només les més fortes sobreviurien. O la nena...la qual xuclava i sumava tots aquells odis i es preparava per demostrar al seu pare que...volia que li abaixés les calces i altres coses que el durien a la tomba més pregona.