Cercador

Llista categories

Cal somiar...

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Sempre cal somiar en un camí d'estels...
Somiaré en un camí d'estrelles.
Hauré somiat en un camí plagat
de puntets blancs de felicitat
perquè m'hi conduirà una barqueta
d'una sola vela, d'una sola vela
que és curulla d'una colla de silencis
que es poden acaronar com una vela
en un sol mar, i en una sola companyia
i amb una sola divinitat que si no existís
caldria tornar a inventar el mar i la barqueta
d'una sola vela i l'única companyia
perquè l'amor, que també és un de sol,
no se'ns mori mai, com un sol llebeig,
com una sola paraula, com un sol gest
veritablement únic com un sol,
com una sola lluna i tan sols un vent.
Cal somiar en la paraula donada...
Cal somiar en una sola vida
i també en una sola mort.

Rafael Soteras i Roca

Comentaris

Afegir comentari

Somnis, il·lusions.[Ofensiu]
kispar fidu | 29-04-2005
Cal somiar! i tant! Cal tenir unes il·lusions que ens facin llevar cada dia amb ganes de començar el nostre camí. Amb ganes d'obrir els ulls per veure sortir el Sol.
Una sola vela, un únic somni. Si, a vegades és millor tenir un sol somni. Tampoc cal que visquem entre els núvols sense veure mai el terra.
La nostra vida sense els somnis no valdria la pena. La força que ens fa continuar endavant és aquella il·lusió que tenim per les coses.

Cal somiar per poder viure!

Gemm@

l´Autor

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104598 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Afegir a preferits

Biografia:

ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >