Cercador
CA LA VILA VELLA .GANDESA. LA TERRA ‘ NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún m’enviava unes fotografies de l’antic palau, conegut a Gandesa com Ca la Vila Vella, que va ser mutilat en ampliar l’església parroquial ; això va fer desplaçar del seu lloc original el finestral gòtic, sortosament salvat de l’enderroc parcial que va patir la casa.
El Palau, durant molts anys, va ser lloc d’acollida de les visites que periòdicament efectuaven els reis catalans en ocasió de celebrar Corts Generals i/o altres esdeveniments, en les freqüents relacions amb els reialmes veïns d’Aragó i València.
El 17 d’octubre de 1319 els reis Jaume II de Catalunya i Ferran IV de Castella, s’hi hostatjaren en ocasió del casament frustrat de llurs fills, conegut com “la Farsa de Gandesa”, on el príncep Jaume va deixar plantada a la princesa Leonor, i en la fugida es va deixar un guant a l’altar, i l’altre el va perdre, motiu pel qual - en una llegenda històrica poc aclarida- figura a l’escut de Gandesa.
Fou adquirit l’edifici del per aixoplugar la Casa de la Vila; la construcció l’any 1928 d’un nou edifici de l’Ajuntament a la capella (amb enderroc parcial) de Santa Anna – del que ens agradarà tenir dades del mestre d’obres i/o arquitecte - , va deixar-lo fora d’ús amb el deteriorament conseqüent.
Els estralls bèl•lics que provocava a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, van provocar molts desperfectes en l’edifici, que amb tot, en casos puntuals encara, va veure com es transformaven en aules escolars el saló de sessions, més tard en magatzem municipal, i fins en altres utilitats bàsicament per a les activitats agrícoles, com la venda de nitrats per abonar el camp.
Actualment restaurat l’edifici, ha estat destinat com a seu de diverses entitats esportives i culturals de la ciutat, aquesta restauració, no va tenir massa respecte amb les velles pedres, com es mostra a les fotografies de la part lateral i darrera de l’edifici, on un arrebossat excessiu per enderroc parcial, ha fet desaparèixer l’antigor que valia la pena conservar.
La petita plaça és plena d’edificis històrics que majoritàriament segueixen ocupats per llurs propietaris, tots han sofert també modificacions al llarg del temps, i ara passen desapercebuts, conserven però, el nom de la casa, Cal Po, Casa Eufrasi, ... , i els existent a sobre dels porxos, encara que desgastats tenen els escuts de temps passats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Palau, durant molts anys, va ser lloc d’acollida de les visites que periòdicament efectuaven els reis catalans en ocasió de celebrar Corts Generals i/o altres esdeveniments, en les freqüents relacions amb els reialmes veïns d’Aragó i València.
El 17 d’octubre de 1319 els reis Jaume II de Catalunya i Ferran IV de Castella, s’hi hostatjaren en ocasió del casament frustrat de llurs fills, conegut com “la Farsa de Gandesa”, on el príncep Jaume va deixar plantada a la princesa Leonor, i en la fugida es va deixar un guant a l’altar, i l’altre el va perdre, motiu pel qual - en una llegenda històrica poc aclarida- figura a l’escut de Gandesa.
Fou adquirit l’edifici del per aixoplugar la Casa de la Vila; la construcció l’any 1928 d’un nou edifici de l’Ajuntament a la capella (amb enderroc parcial) de Santa Anna – del que ens agradarà tenir dades del mestre d’obres i/o arquitecte - , va deixar-lo fora d’ús amb el deteriorament conseqüent.
Els estralls bèl•lics que provocava a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, van provocar molts desperfectes en l’edifici, que amb tot, en casos puntuals encara, va veure com es transformaven en aules escolars el saló de sessions, més tard en magatzem municipal, i fins en altres utilitats bàsicament per a les activitats agrícoles, com la venda de nitrats per abonar el camp.
Actualment restaurat l’edifici, ha estat destinat com a seu de diverses entitats esportives i culturals de la ciutat, aquesta restauració, no va tenir massa respecte amb les velles pedres, com es mostra a les fotografies de la part lateral i darrera de l’edifici, on un arrebossat excessiu per enderroc parcial, ha fet desaparèixer l’antigor que valia la pena conservar.
La petita plaça és plena d’edificis històrics que majoritàriament segueixen ocupats per llurs propietaris, tots han sofert també modificacions al llarg del temps, i ara passen desapercebuts, conserven però, el nom de la casa, Cal Po, Casa Eufrasi, ... , i els existent a sobre dels porxos, encara que desgastats tenen els escuts de temps passats.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432075 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ