Brisa

Tassa de cafè en mà
acompanyada d'encens
somnis d'una existència,
d'un passat convertit en present


Desesperança que viatja mar endins
i jo, que em moro de por
només pensar en el dolor
de l'absència, de la soledat


Sol d'un matí
que anuncia l'arribada
d'un somriure , una paraula
el gest que he esperat en la foscor


Suau melodia que em porta
al record del teu record
compassos d'una música sempre coneguda,
jardí de les flors més belles mai trobades


Brisa fresca que acompanya
la dolçor d'una mirada
la que em regalen els teus ulls
al caure una nova matinada