Brindo per tu! (amb tu)

Un relat de: witch-vic

Vespre de dimecres. Fa prou calor per l'època en què estem. Avui he plegat tard de la feina, no sé com m'ho faig, però cada dia surto tard. Per sort, demà tinc festa. S'està bé, aquí al sofà.

-Ding dong!

Osti! Són quarts d'onze... qui deu ser?

-Marta! Quina alegria!
-Hola carinyet. Que molesto?
-I ara! Passa, passa!
-Estàs sola?
-Si
-Vull dir... sola, sola?
-Que si, pesada! Avui no hi ha ningú. Passa!

Somriures de complicitat.

-Mira què porto!
-Uooo! Si és un José Cuervo Reserva Especial! Bé, bé! Just fa una estona que me n'he adonat que se m'havia acabat. Quina sort això de tenir una germana amb els mateixos gustos!
-Ja veus, nena... això es porta als gens!
-Va, desapareguda! Ja m'ho pots explicar tot que em tenies amoïnada! Si no fós perquè t'estimo tant, et fotria una hòstia!
-Bé, no hi ha gaire res a explicar. Vaig vaguejant per la vida, com sempre!
-Com que no?! I tots aquests dies d'aïllament què? Mira que t'he trucat vegades!
-Ja saps que sóc una mica autista amb els telèfons...
-Si, si... per això no t'he emprenyat més. Però em tenies preocupada!
-Bé... ara ja està.

Mira al terra uns segons. Em mira fixament i em regala un dels seus dolços somriures.

-A veure... vas marxar uns dies sola a la muntanya. Pel què em vas dir, fa una setmana que hauries d'haver tornat. Com és que no m'has donat senyals de vida fins avui?
-Coses meves germaneta! No vulguis ficar el nas a tot arreu, ja t'ho explicaré quan toqui!

Em fa un petó.

-Val, val... ja paro. Tema tancat.

Somriu i alça l'ampolla de líquid groguenc.

-Hahaha! Missatge rebut! Vaig a buscar un parell de tasses!

Sento que em crida des del menjador.

-Tens tabac?
-Si, al calaix hi ha un cartró encetat, agafa'n un paquet per mi també!

M'assec al sofà, al seu costat. Aboco una mica de tequila a cada tassa.

-No pateixis, que només és un culet!

Li pico l'ullet i esclafim a riure.

-Va, començo jo... Brindo... per tu!
-Mític començament... hahaha! Va... per tu també!

Engolim el contingut de les tasses. Ara és la Marta qui les omple de nou.


-I com és que avui estàs sola? No ve tot sovint l'Abel?
-Si, però avui em venia de gust estar amb mi mateixa, li he demanat que no vingui.
-Ostres, ho sento! Ja me'n vaig!
-Però què dius! Si amb tu encara és millor! Ja saps que amb tu sóc jo sense embuts.
-Hehehe... ho portem als gens!
-Va, ara et toca a tu proposar el brindis!
-Bé, doncs per els gens!
-Va, per els gens!

Repetim el procediment d'abans.

-I així tot bé?
-Si, si... la veritat és que la feina m'absorveix molt, però ja saps que el que es fa a gust...
-Quina enveja que em fas! M'agradaria trobar una feina que m'omplís tant com a tu!
-Segur que la trobes. Tot és qüestió de temps. Va, per el nostre Déu!
-Si! Per el Déu d'Amor i Llibertat!

Mentre omplo les tasses, veig que remena la bossa.

-Posa això!
-Aviam... però què dius! La Shakira! Hahahaha! Que no veus que se m'espatllarà el reproductor si poso aquestes monyarrades?
-Vaaa! Posa-ho!
-Aix! Si em veiéssin els meus amics...

Riem amb ganes. Faig el que em demana.

-Posa la sis.

Sona una mica

-Ah, no! La set, és la set.

Comença a sonar. Una noia que canta.

-Tia, això és una merda!
-Calla i escolta la lletra!

Escolto.

-No se puede vivir con tanto veneno... Aquesta tia és un crack escrivint lletres!
-No sé tia, és possible. No me les he llegides mai...
-Doncs fes-ho, de veritat.
-Ja buscaré l'estona...
-A més, t'hi assembles!
-Però què dius!!! Vols que m'enfadi o què???
-Va, que era broma! Proposa brindis!
-Uhm... Va! Pels homes que follen bé!
-Si!!!

Les tasses piquen sobre la taula al mateix temps.

-Com portes el tema?
-De què?
-Collons! Tema homes! Alguna novetat interessant?
-Pfff... doncs no! És el de sempre... quan un tio és intel.ligent, et respecta i s'hi pot parlar, al llit et tracta com si t'haguéssis de trencar... i quan un tio et folla bé, al dia a dia és un dèspota! Per què passa això?
-Doncs perquè són tios! Si obtinguéssin un equilibri perfecte... ja serien ties!
-Hahahaha! Potser tens raó.
-No, ara en sèrio... Clar que hi ha tios que follen bé i amb qui s'hi pot estar bé, però és com la feina... qüestió de temps! Va, et toca!

Alço la tassa.

-Per les ovelles negres de la família!
-Si! Per nosaltres!

Torno a omplir les tasses.

-Canvia de música si vols, ja ha sonat prou estona.
-És igual, si t'agrada ja m'està bé.

Somric.

-No, en sèrio. Canvia.
-Val... què poso?
-El que vulguis carinyet!
-No, dona, posem alguna cosa que ens agradi a les dues!
-Val. Perquè no poses el DVD de comiat de Brams?
-Bona pensada!

Poso el DVD. Ens quedem mirant la pantalla. Comencen a sonar els versos de Miquel Martí i Pol "Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar"

-Buff! Hauries d'haver vingut!
-Ostres si! Em va saber greu perdre-me'l!
-Va ser un gran concert...

Restem en silenci fins que acaba el poema. Sona la bateria amb força i engega la secció de vents.

-Va, que els Brams ens proposen uns quants brindis!
-Va, per la Terra!
-Per la Terra Lliure!

La Marta omple les tasses.

-Ja saps que la Laura torna a estar embarassada?
-Si, si. Abans de marxar a la muntanya m'ho va dir.
-La tenim ben casada!
-Si, ella és feliç així... Almenys els pares tenen algú que fa el que ha de fer!

Tornem a riure.

-Marta... sort que et tinc a tu! Una mica de llucidesa a la família!
-El mateix et dic!
-Buff! És que amb tu m'uneixen moltes més coses que els gens! T'estimo un pilot!
-M'encanta quan et poses pastel!
-Psssht! No ho diguis a ningú, que tinc una reputació!

Les rialles omplen la sala novament.

-Va, Marta, per l'amor de persona a persona!
-Per l'amor de persona a persona, carinyet!

Omplo les tasses.

-Saps que se'm posen molt bé aquestes nits de brindis?
-Saps que a mi també?

Em pica l'ullet.

-Les hem de fer més sovint, que ara en feia masses dies!
-Sempre que vulguis carinyet!

Ens abracem.


-Quina hora és?
-Tres quarts i cinc de cinc.
-Tia! És tardíssim! He de marxar!
-Però què dius! Queda't a dormir!
-No, no... tinc moltes coses per fer.
-Va, ara no aniràs enlloc. Queda't i demà serà un nou dia.
-Va, em quedo. Però marxaré d'hora. Recollim tot això?
-Si home! Ja ho recolliré jo demà que tinc festa. Va, ja saps el camí cap a la meva habitació!

Anem a l'habitació. Ens estirem una al costat de l'altra i tanco el llum.

-Marta... dorms?
-No encara.
-Gràcies per existir.
-Gràcies a tu carinyet. Va, dorm!

M'adormo. No somnio.

-Ding dong!

Merda! M'he adormit! Ah, no... espera... És dijous, tinc festa i això és el timbre.

Obro els ulls.

Falten cinc minuts per les sis...! Però què...!

-Marta...?

Miro al costat. El llit és buit.

La mare que la va... Al final ha cardat el camp!

-Ding dong!
-Ja va! Ja va!

Passo pel menjador. La tauleta del sofà està impecablement neta. És que és la hòstia! Si ja li he dit que ja ho recolliria jo...

Obro la porta. Miro a baix. Hi ha dos mossos d'esquadra.

-La porta és oberta!

Obren la porta i escruten els meus ulls encara lleganyosos.

-Senyora Eva Manyà?
-Si, sóc jo. Què passa?
-Vostè és la germana de la senyora Marta Manyà?

(Merda! Què ha passat?!)

-Si si, jo mateixa... què ha passat?
-Ens hauria d'acompanyar si us plau.
-Si, clar... Pugin un moment, m'he de vestir.

Deixo la porta oberta i vaig corrents a l'habitació. Agafo els texans que portava ahir. M'afanyo. Sento que han entrat, estan al rebedor.
M'hi acosto a poc a poc. Em fa por el que em diràn

-Senyora Manyà... la seva germana...
-A quin hospital està?
-No, no és això. Miri, aquestes coses són dures.

(Per què collons no s'ha quedat!)

-Ens hauria d'acompanyar al centre de muntanya.
-Què???
-Aquesta matinada hem rebut l'avís. S'ha trobat el cos d'una dona amb la documentació de la seva germana. Calculem que fa uns deu dies que va tenir un accident en una zona rocosa i va morir i és per això que ens hauria d'acompanyar per reconèixer el cos.
-Però...
-Ho sentim molt.
(Estic desconcertada)
-Si, si, és clar... Vaig a buscar les claus.

Noto una llàgrima que rodola galtes avall. Hi ha un cd al costat de les claus. La Shakira em mira fixament des de la portada vermella...

Comentaris

  • germans...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-04-2008 | Valoració: 10

    El que no entenc és com és que la germana mor deu dies abans, si l'ahir era amb ella.
    S'en podria fer un bon curtmetratge dramàtic. Tenir germans així és el que està bé, entre altres coses. Tu en tens?
    M'ha agradat, insisteixo: m'agradaria que escrivissis més. Ja saps, tu mateixa.


    sergi

  • naRs | 05-11-2007 | Valoració: 10

    genial.. se m'ha posat la pell de gallina i tot...

    m'he hagut de registrar només per comentar-te, però aniré passant per aquí perquè si tots els relats són iguals de bons que el teeeeeeeeeeeeu :D i a vore si m'animo a escriure també...

    et tinc vista del myspace ;)

    ens veiem!

  • que gran.[Ofensiu]
    sucdetaronja | 03-09-2007 | Valoració: 10

    m'ha agradat, però el final és durissim.
    la relació de les germanes em recorda a la que tinc amb el meu germà gran.

    segueix així i benvinguda (K)

  • gypsy | 02-09-2007 | Valoració: 10

    quin relat més dur, tot i que farcit de tendreses en cada brindis. Dues germanes cercant l'esperança i la il.lusió en cada dringar de les copes. I un final de realitat que ens estampa contra nosaltres mateixos i no deixa lloc al somni.

    Per les cançons que ens uneixen als amics, pels secrets per explicar, per les bogeries irrenunciables, per la literatura, per la màgia que provoca per uns instants encantats.

    petons.
    gyps

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de witch-vic

witch-vic

4 Relats

22 Comentaris

6065 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc infermera i treballo en el camp de la salut mental i les drogodependències. M'agrada la meva feina. Visc en un poblet petit, Prats de Lluçanès. Estimo l'entorn on visc des que vaig néixer, el món rural (El Lluçanès és comarca!). Crec en l'amor de persona a persona i en la llibertat individual i col.lectiva. Crec en la igualtat entre dones i homes. M'agrada molt conèixer persones, sóc un animal social, però tanmateix necessito estones per estar amb mi mateixa. No sóc massa esportista, però faig Kali-Eskrima-Arnis. Visc emancipada des dels 25 anys. M'agraden els animals, sobretot els gats. M'interessa la política. M'agraden les festes populars del meu poble, sobretot les de Sant Joan i els Elois, i d'altres llocs com La Patum de Berga. No m'agrada complicar-me la vida ni capficar-me en tonteries. Canto en un grup de Death Metal, KABAL.

www.myspace.com/witchvic
witch_vic@hotmail.com