Boníssim

M'encanta! M'hi sento molt identificada! I escrius molt bé!

I si algú no l'entén... a la merda!
És genial quan et fas riure a tu mateixa, només per això ja val la pena haver-ho escrit!
Escriure ens fa lliures i riure encara més, una abraçada :)

Hola Homo insciens: 'Ultiment he editat un poema nou. T'invite, quan tingues temps, a la meua pàgina. Per si de cas se t'ha passat. Ja em diràs quan pugues. Gràcies... i que tingues una feliç vesprada.
Salutacions.

Quan escrivim, molts cops deixem dins nostre, sense ser-ne conscients, algun element important. Quan rellegim el relat no ho percebem perquè nosaltres sí que el tenim present. És quan algú altre el llegeix i no percep el mateix, quan ens n'adonem.

Qué hi farem. A mi també em passa, i els dies negres penso que no l he expressat com calia, i els dies blaus alló de que ha d haver hi de tots colors. Jo no he aconseguit acabar "Mirall trencat" i no puc entendre que hi hagi algú al que no li agradi "Cien años de soledad" . De totes maneres una vegada em van dir que al escriure jo tenía al meu cap més informació que la que deixava a la historia. També passa. M ha agradat la teva reflexió.

De vegades encara és millor, escric un relat trist i sentimental i hi ha lectors que es descollonen

Bon reat, Homo incens; sense cap doble llenguatge.

Aquest relat mostra, segur que entre altres coses, això:

1) Els gustos son diferents segons cada persona. Hi ha gent a qui li agraden els vasos mig BUITS i no per això han de ser pessimistes. O dit d'una altra manera, mai plou a gust de tothom.

2) Si a tu et diverteix un determinat relat, ¿perquè no rellegir-lo a soles, pensi el que pensi, si cal, la resta de la humanitat? Diu un refrany que quan estàs sol pocs delictes pots cometre (me l'he nventat jo, aquest refrany).

Bé, ens veurem, relatamic!!!

Errors a l'escrit: és que crec que el més important i principal és que el que escrivim ens agradi a nosaltres mateixos! Potser també aixó que dic és per pixar-se de riure!

És que crec que el més important i principal és que el que escrivim ensxagradi sobretot a nosaltres mateixos! També escriure això que dic...O no

Excel.lent relat que quasi em pixe damunt. Senzill i amb bon humor sa.
Ja ja ja ja ja ja.....
Saluts