Bon viatge

mil i una paraula, TOTES!
per dir adéu... poques... potser un gest i prou...
Poema breu, que ho resumeix tot... què més cal dir... la resta seria inutilitats que ell no es mereix...
un petó i una abraçada!

però intensíssim... encara que jo no el veig tan optimista com les dues amigues que t'han comentat... suposo que hi ha un missatge en clau, i que no atino a descobrir, però a mi particularment m'ha sonat a tristor, a melangia, a desaparició volguda... "les onades s'alcen i jo ja no hi sóc...." mmm..... em deixa un regust una mica amarg.

Però com a poema, m'agrada l'estructura que li has donat, i la mena de missatge ocult que s'intueix entre les paraules. No em facis molt de cas avui, perquè no és el meu millor dia...

Una abraçada!

des de valència, comentant, això si que és friqui....jejejeje
m'ha agradat, suposo perquè ja se per on vas....i mira, crec que jo tb el faré servir!!ejejje
un petonas wapa!! salut i revolta!

La primera lectura m'ha fet pensar mes aviat en un 'bon viatge' figurat; un adeu per sempre a algu a qui no vols tornar a veure, marxant-ne sense presses de cara cap al teu nou horitzo, blau i impecable. Despres he llegit el comentari de la Rosa i si, tambe des d'un punt de vista mes optimista pot ser un adeu amistos... O qui sap, potser podrien ser les dues coses, com a conclusio d'una relacio que no pot anar enlloc pero que no te culpes. En tot cas, felicitats perque es breu i intens, es net i fa olor de vida, sigui quin sigui el missatge!

Una abraçada,

m

Olor de nous horitzons, blau sobre blau, esperances noves, sense mirar enrera.
Les ones del mar s'alcen poderoses, potser s'enduran les petjades de la platja dels records.
Bon viatge, és un adéu amable i sense rencor, un pas endavant sense vacil·lacions...

M'agrada, és calmós i serè!
Una abraçada!