Vertigen

molt cruel! És com caminar per la corda fluixa, o imaginar-se caient al buit, és com volar sense paracaigudes o com quedar-se sol.
De vegades, quan sentim aquesta sensació, ens agafem al primer que trobem...
Seria un gran error que una costum mediocre ens engarjolés els desitjos! Llavors canviaríem vertigen per claustrofòbia...

M'ha agradat com expresses aquest vertigen que sents!

Com dir-te qui sóc sense fer-ho massa fàcil:
Em passat molt bones estones al bar.
L'altre dia et vaig veure neguitosa
I preocupada per algú que no trucava.
Ara ja tens més pistes, ¿qui sóc?

Si l'altre dia et vaig comentar el primer poema, ara l'últim que, com no, està molt bé. Sintètic i contundent, marca de la casa, pel que pogut anar llegint.
Només animar-te a tornar a escriure, m'hi he fixat i només et queden quatre poemes per arribar al número màgic: 100!

que hagis tornat a la web i que segueixis escrivint i fent-me gaudir dels teus poemes.
Aquest és el millor poema que he llegit sobre... somnis.
ptons i una abraçada!

la sensació de vertigen tots l'hem viscut algun cop, i viure-la com tu la descrius es una sensació molt màgica.

has tornat, cuca!!!!
la meva florrrrrrrr
i amb quines paraules!!!
m'ha encantat, reinaaaaaaaa
felicitats, wapa!!!
muaaaaaaaaaa

...al mon dels vius!

Em faltaves, tia!

pere