Bon profit.

Bon profit.
Jordi Pérez

Personatges:
-Amo del local.
-Policia.
-Cambrer.
-Carles Carnicer.

Dijous
Ens trobem en un restaurant del centre de la ciutat. És l'hora de dinar i per tant està ple de gent. Hi ha molt d'ambient. Un cambrer va de bòlit i l'amo del local, en una planxa que hi ha darrera la barra, va preparant tots els menjars.
Entra un policia.
Policia: Bon dia.
Amo: Bon dia. Vol prendre alguna cosa?
Policia: No, ara no puc, estic de servei. Però em caldria fer-li unes preguntes. És vostè l'amo del local?
Amo: Si que ho sóc. Digui'm.
Policia: Bé, anem darrera, des de fa uns dies, d'una persona veïna d'aquest barri que ha desaparegut.(treu una fotografia de la butxaca frontal de la camisa) És aquesta de la fotografia (li ensenya). No l'haurà vista, potser?
L'amo és neteja les mans amb un drap brut que penja del davantal, agafa les ulleres, que du lligades al coll d'una goma, i se les posa. S'ho mira de prop.
Amo: Així a primer cop d'ull no podria dir que l'hagués vist, la veritat. Com és diu?
Cambrer: Perdó, el número quinze?
Amo: Si, el tinc aquí ja. (li dona) Un bistec amb amanida mixta sense ceba i dues olives negres.
Cambrer: (cridant) Marxant "Una del montón con ojos negros"!
Amo: (dirigint-se de nou al policia) Perdoni, com és deia?
Policia: Carles Carnicer. És un home d'uns quaranta anys. Casat i amb dos fills. L'última vegada que el van veure, sortia de casa seva per anar a buscar tabac. Això era aquest dimarts.
Amo: Bé...mm.
Policia: He vingut aquí perquè, això passar vora de les onze de la nit, i l'únic lloc en tot el barri, on es pot aconseguir tabac a aquesta hora, és a la màquina que hi ha a l'entrada del seu establiment.
Amo: Si? Bé, doncs ja li dic que no recordo haver vist aquest senyor. Tot i que podria haver entrat perfectament i que no me n'hagués adonat. (senyalant a la porta que dona al magatzem) Sovint vaig al darrera per anar a buscar la carn que em falta.
Cambrer: El quatre i el vuit?
Amo: (dirigint-se al policia)Si, un moment.
Treu d'una fregidora, una graellada de patates refregides, les posa en un plat i empolvora un altre amb un raig de salsa de soja.
Amo: Aquí els tens. Un entrecot cobert d'allioli amb patates bomba a la sobrassada de "mo" i dos ous ferrats. També, un arròs blanc amb salsa de soja.
Cambrer: Marxant un "Muerte por colesterol" i "Un restreñío".
Policia: Un "Muerte por colesterol" i un "Un restreñío"?
Amo: Si, són l'especialitat de la casa. El nostre entrecot és molt popular. Ja veurà, el secret està en la carn. El proveïdor és molt bo. I amb tota la guarnició que li posem, el plat és un èxit. El segon és pels que venen al dia següent i volen fer una cura de dieta, ja m'entén (assenyalant la panxa).
Policia: Escolti, i el cambrer no podria haver vist res?
Amo: Ell plega de treballar sobre les deu. No és possible.
Policia: Se'n recorda que hi hagués algun client al restaurant.
Amo: Aquest dimarts...diria que no. Em sembla que després de recollir les taules de sopar em vaig quedar per ordenar la meva col·lecció de fotografies.
Policia: Col·lecciona fotografies? De persones conegudes que han passat per aquí?
Amo: No, és una col·lecció aleatòria de clients del bar.
Policia: Podria veure-la? Potser hi té a la persona que busquem.
Amo: Per descomptat. És aquí darrera, al magatzem. Si vol venir...Em deixaria, per això, que li fes una...?
Policia: No, no. No m'enredi ara, que tinc feina.
Agafa una "Polaroid" del mostrador.
Amo: Va, deixi'm fer-li, que per aquí no venen gaires policies.
Policia: D'acord. Però va, ràpid,que no disposo de gaire temps.
Li fa la fotografia i posa la càmera al seu lloc un altre cop, tot deixant la imatge sobre la barra.
Amo: Moltes gràcies. El posaré en un bon lloc dins de l'àlbum.
Policia: (rient) És vostè molt amable, podem...? (senyalant la direcció a prendre)
Amo: (Dirigint-se al cambrer) Escolta, vaig un moment al darrera amb el policia, fes-te càrrec de la barra. Ah!, i aprofitaré per portar més entrecots, que comencem a anar escassos.
Cambrer: Molt bé.
L'amo agafa el ganxo pels entrecots i se'l penja del davantal, és neteja les mans de nou.
Amo: Segueixi'm si us plau.
Entren a l'interior i al cap d'un moment torna a sortir l'amo per agafar la fotografia descuidada sobre la barra. Torna dins.



Dimarts anterior
Són les onze de la nit. Ens trobem de nou al mateix restaurant. L'Amo està darrera de la barra fent neteja. No hi ha ningú més al local. De cop entra un client i és dirigeix a la màquina de tabac. Treu un bitllet. Va cap a la barra.
Carles: Bona nit.
Amo: Bona nit, digui'm.
Carles: No tindria pas canvi per a la màquina de tabac.
Amo: I tant, un moment. (prem un boto de la caixa registradora i li dona el canvi corresponent al bitllet).
Amo: Tingui.
Carles: Moltes gràcies.
En Carles va cap a la màquina.
Carles: Que la pot engegar, si us plau?
Amo: Ai, si. Perdoni.
L'amo prem el botó d'un comandament.
En Carles va posant les monedes.
Amo: Com és que no està veient el partit?
Carles: (mentre recull el paquet de tabac) Jo no sóc de futbol, sap?
Amo: Doncs miri, és el client perfecte per aquesta hora. No vaig voler posar televisió i sempre se'm queda el local buit en dies com aquest. (pausa)Vol que li posi alguna cosa?
Carles: No gràcies, he dit a casa que sortia un moment. No puc trigar.
Amo: Va home, el convido a una cervesa. Tampoc perdrà tant de temps.
En Carles s'ho pensa un segon.
Carles: Va, perquè no?
És dirigeix un altre cop a la barra i seu en un tamboret. L'amo li posa una mitjana.
Amo: Així vostè viu per aquí?
Carles: Si, a dues illes de cases a mà esquerra.
Amo: Doncs no l'havia vist mai.
Carles: Normal, no havia vingut encara. Fa dues setmanes que som al barri.
Amo: Ah, sí?
Carles: Sí, sí. Encara ens estem adaptant, com aquell qui diu. No el coneixem gaire. Carai! feina he tingut per trobar tabac a aquesta hora. Sort de vostè.
Amo: Doncs benvingut al barri, home!
Carles: Gràcies. No cal, no cal...
Amo: Escolti, ja que és nou, em deixaria que li fes una fotografia per a la col·lecció del bar. Així la gent d'aquí l'anirà coneixent més ràpidament.
Carles: D'acord, em sembla bona idea.
L'amo agafa la càmera del mostrador i dispara. La torna al seu lloc i deixa la imatge sobre la barra.
Amo: Molt bé, moltes gràcies. El posaré en un bon lloc dins de l'àlbum.
Carles: Té muntat un àlbum i tot? Però quantes n'ha fet?
Amo: Ui! Moltes...moltes. Ara no sabria dir-li. Però n'hi ha de molt gracioses. Que vol que li ensenyi?
Carles: Si home, així també em vaig familiaritzant amb les cares del barri.
Amo: Molt ben pensat. Vol venir? Les tinc al magatzem.
Carles: Vinc.
En Carles s'aixeca i segueix a l'amo. Tots dos entren dins. Fa molt fred. És un lloc amb una única llum que surt d'una làmpada de sobretaula, la qual està posada damunt d'un escriptori, on s'hi pot veure l'àlbum de fotografies, obert. La resta queda en penombra.
En Carles s'acosta a la taula.
Carles: Carai! si que és gros l'àlbum. Vostè deu conèixer a molta gent.
S'estranya quan la llum li deixa veure que del sostre hi ha penjada, amb ganxos, tot de carn i que als costats hi ha caixes on hi posa amb tinta vermella: "entrecots". S'espanta quan distingeix que un d'aquests trossos que penja és una mà humana.
(Pausa)
És gira...
Carles: Perdoni haig de marxar, no me'n recordava...
L'amo està just davant seu i amb un gest li clava un ganxo per la carn al coll. En Carles cau mort.
L'amo surt per agafar la fotografia de la barra, torna a entrar dins i la posa a l'àlbum.
Fosc.