Cirurgia.

Cirurgia. Jordi Pérez

Personatges:
-Cirurgià.
-Segon cirurgià.
-Instrumentista.

S'obren els llums. En mig de l'escenari Hi ha una persona estirada en una taula d'operacions. Aquest, tapat amb un llençol blau cel, queda entre el públic i un cirurgià amb una instrumentista que estan a l'altra banda de la taula. El llum que hi ha, surt d'una làmpada circular d'operacions. Al costat del cap, el pacient hi té un monitor que amb una línea en moviment, va marcant la freqüència cardíaca, que es repeteix cada pocs segons, i un equip d'anestèsia que permet al malalt estar adormit.
Es comença a escoltar una música clàssica i poc després entra un segon cirurgià.
Cirurgià.- Bé, comencem. Són les vuit hores i quaranta minuts. Bisturí, si us plau.
Instrumentista.- Bisturí.
El cirurgià l'agafa i amb rapidesa marca sobre el pacient un tall que parteix l'abdominal en dos. En acabar el torna a l' instrumentista.
Cirurgià.- Valves.
Instrumentista.- Valves.
Les agafa una a una fins a un total de quatre. Amb elles estira la carn del pacient per quatre punts diferents, cosa que permet mantenir la ferida oberta.
Cirurgià.- Gasses.
Instrumentista.- Gasses.
Les introdueix per tal d'aturar petites hemorràgies produïdes en el tall.
Cirurgià.- Bisturí.
Instrumentista.- Bisturí.
Ara realitza un tall a la paret de l'estomac i el torna un cop més a l' instrumentista.
En aquest moment el segon cirurgià introdueix les mans dins del cos del pacient i en treu un Llibre de butxaca.
Segon cirurgià.- És un cas clar de "Pica". (mira el llibre) "Pura Vida" de José Maria Mendiluce. Està clar que aquesta és l'única manera d'empassar-se'l.
Cirurgià.- No diguis això. No fa gaire li vaig regalar a la meva dona i un cop començat, no el va poder deixar fins al final. Es veu que és bo.
Segon cirurgià.- Bé, no és el meu estil. (deixa el llibre en una safata) Per cert, com està la teva dona? Ara fa temps que no ve a buscar-te,no?
Cirurgià.- Bé, està bé. No, des de fa un parell de mesos que li han donat més responsabilitat a la feina i ha de fer més hores que les que li tocaven normalment.
El Segon Cirurgià observa el pacient i torna a introduir les mans dins l'estomac.
Segon Cirurgià.- Així no us heu de veure gaire,no?
Cirurgià.- La veritat és que no.
Segon Cirurgià.- Una fotografia? (la mira, i pensa un moment) Escolta, tu coneixes aquest home?
Cirurgià.- (El mira)No.
Segon cirurgià.- Doncs com és que té una fotografia de la teva dona?
(pausa)
Cirurgià.- Que dius ara?
Li ensenya. Ell la mira. Torna a mirar el pacient.
Cirurgià.- Doncs no el conec...
Instrumentista.- És molt estrany tot això, no?
Segon Cirurgià.- Molt.
El cirurgià és queda pensant un moment.
Cirurgià.- (a l' instrumentista)Desperta'l.
Instrumentista.- Que?
Segon cirurgià: Però que dius?
Cirurgià.- (a l' instrumentista)Que el despertis!!
Instrumentista.- Però si estem en mitg de l'operació!
Cirurgià.- És igual! Desperta'l! Aquest malparit està amb la meva dona i vull que m'ho expliqui ara mateix!
Instrumentista.- Però, no pot ser!
Cirurgià.- Mira, porto deu any sent el cap de cirurgia d'aquest hospital! Em passo més hores que ningú treballant aquí. De fet, passo més temps entre aquestes parets que a casa meva. I tot això per alimentar una família. Una família que pel que veig no en té prou amb el que jo aporto i ho va a buscar a d'altres llocs, sense tenir el detall de consultar-m'ho.
Jo m'estimo molt la meva dona, molt! I no penso deixar que un fet estrany com aquest em posi dins el cap el menor dubte respecte el seu comportament amb mi. No seria just si tot això és una simple equivocació. No voldria ser injust amb aquest home si per casualitat ha trobat la fotografia per terra o si la agafat de la feina o ni tant sols si l'havia trobada quan l'ha encertat al entrat a robar a casa meva, on visc amb la meva família, i com un indesitjable ha decidit menjar-se-la!
Molt bé, si tot això trontolla vull saber-ho ara mateix i no em penso esperar ni un segon més. Així que si em fas el favor de despertar a aquest senyor perquè jo pugui saber que és el que està passant amb la meva vida, t'estaré molt agraït!
Instrumentista.- Però no és pot esperar a que és desperti després de...
Cirurgià.- Estàs despatxada. Està clar que si en una operació no fas el que el cirurgià et demana ets un problema més que una ajuda. Així que ja pots agafar les teves coses i marxar d'aquí. La teva aportació ja no és necessària. Moltes gràcies.
Instrumentista.- Que? No pot fer això.
Cirurgià.- Ja està fet.
Instrumentista.- Però, però...
Segon cirurgià.- Però, escolta...
Cirurgià.- Fora!
El monitor del pacient comença a xiular.
Instrumentista.- No pot fer això, sap? Jo també tinc una família. Jo també me l'estimo tant o més que vostè a la seva. I depenen de la feina que jo faig aquí. Així que no em pot despatxar d'aquesta manera, no senyor! No pot actuar amb aquesta impunitat tant per fer-me fora com per despertar a aquest pacient i provocar-li el dolor més horrorós que segurament podrà experimentar en la seva vida. No hi té cap dret! No per ser el cap de cirurgia pot fer tot el que li vingui de gust d'aquesta manera. No està bé que tot depengui de saber si la seva dona li és fidel. Els demés no tenim la culpa de res. Ni de que vostè sigui un maniàtic obsessiu de la responsabilitat i cura de la seva família, ni de les seves inseguretats que al menor indici provocat per la cosa més absurda i inesperada, i que sense temps per reflexionar ni un segon, ni un segon, li posa al cos la pitjor de les pors que se li pot desitjar a una persona amb una feblesa com la seva.
I em sap molt greu que sigui el cap de cirurgia, però és evident que això és un error. Una persona amb una debilitat mental d'aquesta mida, està clar que no pot respondre, en moments crítics, de manera positiva per tal de resoldre el problema en qüestió. I no dubti de que aquest incident el posaré en coneixement del cap de l'hospital. I serà en aquell moment quan se n'adonarà de la falta tant gran que està cometent amb mi, però ja serà tard i vostè amb la seva supèrbia, la seva família i la mare que el va parir, se n'aniran a fer punyetes a una altra banda. Així que per estalviar-nos tot aquest camí abans no sàpiga la veritat, ja li dic jo mateixa. La seva dona no li és fidel.
El cirurgià li canvia la cara de cop.
Cirurgià.- Que vols dir?
Instrumentista.- Res, que a cirurgia hi ha més d'un que fa hores extres. (mira al segon cirurgià)
El segon cirurgia és queda un moment parat.
Segon cirurgià.- Bruixa!
Cirurgià.- No pot ser...
Segon cirurgià.- No te la creguis, està desesperada per recuperar la feina! No passa res amb la teva dona. És una bona persona. Tothom se l'estima molt. (pausa) Bé, potser no és el millor comentari... però ja m'entens.
El cirurgià agafa el bisturí.
Cirurgià.- Ja m'estàs explicant que vol dir tot això.
Segon cirurgià.- Calmat, tranquil, deixa això que encara faràs mal a algú.
Cirurgià.- A tu, com no comencis a parlar clar.
El monitor del pacient comença a xiular més ràpid.
Segon cirurgià.- Però, però si no hi ha res a dir! Tot és una exageració, vull dir un error, un error de concepte...
El cirurgià s'acosta capa a ell amenaçant amb el bisturí.
Segon cirurgià.- el concepte, el concepte no t'ha quedat clar,no? Doncs te l'explico i no passa res,eh? No passa res, està clar. Tots som persones coherents i responsables, responsables dels nostres actes en cada moment que fem coses, coses que de vegades no voldríem fer o haver fet en cap cas per diferents motius, motius que és poden malentendre si un no escolta bé i tranquil, saps? Ben tranquil, sense coses punxegudes a les mans i no ho dic per tu, sinó en general, no? Perquè és evident que cada cop cal més explicar les coses, la comunicació, vull dir, la comunicació falla, la gent no és comunica bé. Està clar que és un problema social...
El cirurgià l'empenta contra la paret i li posa el bisturí a dos dits del nas.
Cirurgià.- Que!(demanant explicacions)
Segon cirurgià.- D'acord, d'acord!...(es posa a plorar).
Li enretira l'arma de la cara.
Segon cirurgià.- No... em va venir ella, em va demanar si la podia ajudar perquè no aixecava cap amb tota la feina que tenia, necessitava algú que l'escoltes perquè tu no hi eres mai. Es queixava de que et passaves la vida al hospital i que no l'escoltaves quan t'intentava explicar que les coses no anaven bé, que no volies veure que hi havia problemes, que no acceptaves que la teva família no fos la família perfecte que desitjaves, sense entrebancs, sense dificultats, que tot el que tu veies era amor i comprensió quan el que es respirava era una atmosfera creixent d'angoixa i patiment per l'abandó a que els tenies lligats.
Casa teva ja fa temps que ha deixat de ser casa teva. Ara comencen a viure de nou sense tu, perquè ja no et troben a faltar. Han superat aquest problema. Abans els era molt dur, però quan van entendre que no tenien cap altre solució, no van dubtar en deixar-te enrere. I encara que et sembli mentida i no t'ho creguis, ara són més feliços.
Cirurgià.- Tot això no és veritat...
Segon cirurgià.- Quan de temps fa que no et ve a buscar la teva dona?
Cirurgià.- No em ve a buscar perquè té feina! Molta feina!
Segon cirurgià.- La teva dona ja no et ve a buscar perquè no vol. La teva dona no et ve a buscar perquè té més feina. Perquè està enllestint els papers del divorci. En aquest moment, ara. Mentre tu estàs aquí, dedicat a allò que més t'importa: la teva feina. On tothom et respecta, on el teu treball és impecable entre aquestes parets i on no has perdut mai un pacient sense haver fet tot el que t'era humanament possible.
Aquí tens el respecte de tothom, perquè ets el millor. Perquè ets el millor quan treballes. Quan ets capaç de controlar allò que a la resta se'ns escapa. I la gent t'admira, et venera, ets el deu de la cirurgia! Però és només per això que no pots sortir
d'aquí perquè fora d'aquestes parets ja no controles res i això ja fa temps que ho saps. I no suportes no tenir el control.
El cirurgià queda confós.
(pausa)
El xiulet del monitor es converteix en una alarma de parada cardíaca. Els tres és llancen sobre el pacient i durant varis minuts l'intenten reanimar. El pacient mor.
(pausa)
Segon cirurgià.- Hora de la mort: Vuit hores cinquanta-cinc minuts. (pausa) Ara hauràs de donar moltes explicacions.
Fosc.