Ébola.

Ébola. Jordi Pérez

Personatges:
-Albert.
-Bernat.
-Carles.

Ens trobem en un bar. Dos amics asseguts en una taula. Un d'ells està molt interessat en acabar uns mots encreuats. L'altre mentrestant parla amb ell.
Albert- Creus que hauria d'insistir més per parlar amb ella?
Bernat- (sense deixar de mirar mai el llibret)Si...
Albert- Però potser és massa aviat. No sé, ho vam deixar ahir i no voldria pas que penses que sóc un necessitat, que estic desesperat.
Bernat- No... (parlant per a si mateix) Sacrificar, oferir en sacrifici...
Albert- Em sap tant de greu. Però... i si ja no puc tirar enrere? Si no vol tornar amb mi? Llavors pensaria que sempre em pot tombar... Però d'altra banda aquest vespre agafa l'avió per anar-se'n. Que faig?
Bernat- No sé... Artefacte d'un material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o d'un altre explosiu, proveït de metxa o d'espoleta...
Albert- Bomba.
pausa
Bernat- Bomba...molt bé...
Albert- Mira, m'ho he pensat i li diré que sí. Que vull fer el pas. Li diré que vingui a viure amb mi. Aquests dies que he estat tant sol m'he adonat de com la trobo a faltar...de que ella per a mi és...és...
Bernat- Satanàs, molt bé. (apuntant amb moltes ganes).
Albert- Saps que... crec que l'aniré a buscar a la sortida del curset que fa de prevenció...d'Epstein-Barr, o de l'Ébola, o alguna cosa així, no sé...
Bernat- Sí, sí...
Albert- (parlant per a si mateix) Em cal el cotxe.
Bernat- ...Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d'Egipte el poble d'Israel...
Albert- Plaga. (Aixecant-se i anant cap a la porta). Vigila'm la bossa del gimnàs, vaig a buscar les claus del cotxe a casa, ara torno.
L'Albert surt de l'escena.
Bernat- (riu)Si...ja casi ho tinc. Només em queda... (Gira el cap i veu que Albert no hi és. Estranyat torna al joc)... Sacrificar, oferir en sacrifici...
Entra en Carles.
Carles- Hola Bernat, que tal?
Bernat- Bé...aquí, passant l'estona amb els mots encreuats...(mirant-lo) sacrifici o oferir en sacrifici?
Carles- (s'ho pensa) mmm...no sé. No s'he m'han donat mai bé aquestes coses. Escolta, com és que l' Albert corria tant quan ha sortit d'aquí? L'anava a saludar i ni m'ha vist.
Bernat- Si, tenia pressa, a mi ni m'ha dit adéu. No sé que m'ha explicat de que estem sempre aquí plegats.
Carles- Aquí plegats? Però sinó venim tant, no?
Bernat- O alguna cosa d'un Ébola al bar...
Carles- Que, què?
Bernat- Si, no sé, estava una mica alterat...
Carles- Perdona, però és que si en aquest bar hi ha un Ébola és per estar alterat.
Pausa.
Bernat- Que és un Ébola?
Carles- Doncs un virus molt mortal, que mata molt.
Bernat- No fotis!
Carles- Però no pot ser, si hi hagués un Ébola al bar, ja estaríem morts!
Bernat- És veritat. (pausa)Espera, espera un moment.(pausa) L'Albert ha deixat la bossa aquí. I si té un Ébola a dins?
Enretirant-se i mirant-la molt atentament.
Carles- Si...Però no sembla que és bellugui res.
Bernat- No, oi?
Carles- No. Potser no hi té un Ébola... però aleshores per qué l'ha deixada?
Pausa.
Tots dos pensen, totalment quiets.
Bernat- Clar...m'ha dit que hi té una bomba!
Carles- Una bomba!
Bernat- Si, una bomba! I segur que amb ella vol escampar un Ébola al bar! Perquè estava necessitat i desesperat!i per això sortia corrents!
Carles- No, amb una bomba no! Ens podria fer mal!
Bernat- Quin morro, no?!
Carles- Ja ho pots ben dir.
Bernat- I ara que fem?
Carles- Trucar a la policia.
Bernat-Tens raó. Vaig a buscar el mòbil per avisar!
En Bernat va corrents cap a la sortida. S'atura i torna tot de pressa. Agafa els mots encreuats de sobre la taula.
Bernat- Així vaig fent.
I surt disparat per la porta.
Carles- (dirigint-se a tothom del local) Tranquils! Tenim una bomba al bar! Però no passa res! De moment no es mou!Tranquils!
Entra l' Albert.
Albert- (Dirigint-se a en Carles)Ei! Que tal? Que fas per aquí? On està en Bernat?
Carles- Bé, estic bé, he vingut a prendre unes olivetes i en Bernat ha sortit per avisar a la policia que tens un Ébola a la bossa.
Albert- Que tinc, què?
Carles- Si, ara despista.
Albert- Però...
Carles- Mira, que ens vulguis infectar amb una bomba encara, però que a sobre em menteixis...lleig, molt lleig.
Albert- Una bomba? Però de que parles, si és la meva bossa del gimnàs!
Carles- Si. A més amb poca elegància. Si des de aquí es nota el tuf...L'Ébola deu estar rabiós!
L'Albert va per agafar la bossa tot indignat.
Carles- No la toquis! Podria explotar i sortir un Ébola!
Albert- Aquí no hi ha cap Ébola, ni cap bomba! Només la meva roba bruta! I ara l'agafaré i m'he n'aniré a buscar la Laia per resoldre el problema que tenim, abans no surti del curs i se'n vagi a casa dels seus pares per prendre les maletes!
Carles- (Agafant un ganivet del mostrador) No, tu d'aquí no surts! En aquestes condicions podries donar-li tot això de la bossa a la Laia! Perquè estàs necessitat i desesperat!
Albert- Per l'amor de Déu Carles! Deixa'm passar! Si no agafarà l'avió i necessito parlar amb ella. És imprescindible!
Carles- No és imprescindible, és impossible!
L'Albert en veure que no podrà passar, obre la bossa.
Albert- O em deixes passar o et juro que faig explotar la bomba, l'Ébola i la mare que et va parir!
Immediatament entren cinc agents de la policia i en veure l'Albert amb la bossa a la mà treuen les armes i l'apunten. Estan molt nerviosos.
Albert- (molt nerviós també) Jo... roba bruta...
Els policies tomben algunes taules i prenen posicions darrera d'elles.
Albert- (ensenya la bossa)... no tinc res...
Els policies encara amb més tensió preparen les armés per disparar a qualsevol que es mogui.
De cop en Bernat entra en el bar tot excitat i cridant.
Bernat- Immolar, és immolar, ja ho tinc.
Els agents es giren.
Fosc. S'escolten uns trets.