Bocins

Un relat de: mirare

M'he perdut, buscant camins nous
i m'han trobat els que sabien a on anava.


He parlat sense saber què dir
i m'han escoltat marcant silenci.


He somrigut a una cara graciosa,
sense cansar-me de mirar,
i m'ha abraçat uns braços airosos.


T'he mirat i m'has besat.
No ha calgut res més.

Comentaris

  • bonic...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 24-06-2006 | Valoració: 10

    puresa de sentiments, així de simple. Dius només el que cal. Salutacions. ESPIRAL