Toc toc?

Un relat de: mirare

Hola, ets aqui?
només et sento bategar,
però no parlar.
Ho fem amb el mateix idioma?

Em preocupes,
em preocupo.

N'hi ha que m'ajuden a entendre't,
però només guanyem el fracàs.

Per què m'ho poses tant difícil?

No em rendeixo,
algun dia aconseguiré obrir-te aquesta porta.

Però...

Ets aqui?

Comentaris

  • he flipat sola[Ofensiu]
    Perestroika | 24-11-2006

    amb el meu propi comentari inserit ja fa un temps en aquest relat...em fa posar la pell de gallina...

  • una porta...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-11-2005 | Valoració: 10

    tancada, un desig, un diàleg, una mirada, unes ganes de tenir i posseir... sembla que no hi és, que no l'importa... però escolta darrere la porta i qualsevol dia s'obrirà de bat a bat...
    jugues amb el misteri, et guardes paraules del guió, dius difuminant només l'escena... et fas rellegir i segueixo sense parpellejar també darrere la porta... escrius molt bé.
    ptons i una abraçada!

  • L'esperava [Ofensiu]
    Perestroika | 24-11-2005 | Valoració: 10

    impacient. I m'ha sorprès.

    Fa tanta por parar-te a escoltar-lo... sobretot quan diu coses que no entenem i no volem fer l'esforç de traduïr.

    Ell sempre hi és, i no només batega.

    Has de saber entendre que tot i que l'idioma no és el mateix, forma part de tu i per tant si busques, trobes respostes.

    El ritme en que batega quan se't acosta algú especial, aquell "toc toc" que es fa massa present en un petó i acompanya la temolor d'unes mans espantades. Aquells crits en silenci suplicant ser escoltat. Aquells silencis sorollossos que delaten que no té forces per seguir...

    Aquest és el seu idioma, aquesta és la seva manera de dir-te que l'ajudis, l'escoltis, i després decideixis si fer.li cas o no.

    Al principi sembla complicat, i avancem sense fer-ho. però hi ha un moment a la vida en que necessites saber que diu per triar un camí, o que apareix algú que t'intenta ensenyar a fer-ho perquè realment l'importes... no tothom té aquesta sort.

    quan arriba aquest moments, i l'escoltes...tremoles tant i fa tanta por que et promets que no ho tornaràs a fer. Que hi ha massa dubtes, massa pors, incertesses, coses que desconeixies de tu mateix..

    Però hi tornes, i t'ajuda. I a mesura que ho vas fent, vas dominant més el seu idioma, i et sents important i preparat per a que ell també entengui el teu.

    Quan arriba aquest punt de comunicació, et sents una altra persona. Algú que a partir de llavors és més sincer amb els seus, però sobretot més sincer amb si mateix.
    Vius els moments dolços amb molta més passió, i aprens a sentir-te més segura i això et dona força pels moments amargs.

    Quan realment no et cal fer "toc toc", perquè ja saps que hi és... sents que ha valgut la pena l'esforç, agraeixis que algú t'hagi ensenyat, si has tingut la sort. I sino ho agraeixes al moment de la vida que t'ha portat a fer-ho

    Amb aquest super rollo massa extens, t'animo a que continuis buscant, insistint. Cada cop entendràs més coses, aniràs menys perduda...

    Em sento minimament culpable de la publicació d'aquest escrit, i això em fa feliç

    Molta sort!!!!!!!

  • m'encanta[Ofensiu]
    de color groc | 24-11-2005

    Molt bé. Aquest poema és molt bò. No sobra ni falta cap paraula i te més coses que les que es veuen en una primera o segona ullada. Gràcies.