BENVINGUDA ! NO ET DEIXIS ENGANYAR

Un relat de: MariaM
No puc dormir. El cap està ocupat en un bucle de pensaments. M’alço ràpidament del llit amb l’esperança que s’esvairan de la boira que tinc al cap. L’esmorzar i una bona dutxa m’ajudaran.
Ahir vaig treballar fins tard, i fora del despatx que és pitjor. Quan es tracta d’un dinar de feina, encara, però, els sopars no els suporto; per molt aviat que comencin són al capdavall de la jornada, s’està cansat i, també, l’inconscient ja en té un tip, cal estar molt atent per no sortir amb un estirabec. En fi, que ni es rendeix al cent per cent, ni es gaudeix del sopar, sobretot, de les postres que solen ser exquisides. Com les d’anit, per exemple, que encara les recordo, tota embolicada dins del barnús. Ui, faig mala cara!
- Uns dies després.
Vaig una mica tard; no m’agrada començar el dia amb presses, és per això que prefereixo llevar-me un xic abans i permetre’m el luxe d’anar a poc a poc. Volia maquillar-me, però, res de córrer, ho tinc just. Llàstima, perquè faig mala cara, ves tu!
- I encara després,
Uns quants dies més, em miro al mirall i faig mala cara.
Anit, vaig tenir una altra reunió, d’aquelles feixugues, que ni sopes, ni treballes al cent per cent. De tant en tant, ens miràvem amb el Cap que no parava d’afluixar-se la corbata, se’l veia cansat de tanta cerimònia. Els clients d’ahir, eren japonesos; deuen ser la gent més educada del món, però, també, els humans més avorrits de la terra.
Avui, però, m’he llevat contenta, amb la sensació que la vida m’anava a favor; perquè era dissabte, potser? Feia un dia meravellós i tot era per a mi. La cortina del bany, oberta de bat a bat, fina com era, es bellugava, quasi incorpòria; jo la contemplava alhora que escoltava la ruta Bach i em mirava al mirall.
Va ser en aquell precís instant que se m’obriren els ulls; semblà que se’n desprenia un tel i la llum m’encegava. Per la finestra entrà un colom blanc i amb ell la il·luminació. Tot succeí molt ràpid.
El mirall em deia que no es tractava de què fes mala cara tot sovint, sinó que aquella ja era, ja és la meva cara.
Estem sotmesos al rellotge, al calendari i a la ment. Se prou bé que no sóc una il·luminada! Tan sols que la ment m’havia enganyat; em calia fer experiència de la realitat i, sortosament, l’he feta!... En companyia de Bach, del colom i de ves a saber què .... Benvinguda!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: