BENVINGUDA ! NO ET DEIXIS ENGANYAR

Un relat de: MariaM
No puc dormir. El cap està ocupat en un bucle de pensaments. M’alço ràpidament del llit amb l’esperança que s’esvairan de la boira que tinc al cap. L’esmorzar i una bona dutxa m’ajudaran.
Ahir vaig treballar fins tard, i fora del despatx que és pitjor. Quan es tracta d’un dinar de feina, encara, però, els sopars no els suporto; per molt aviat que comencin són al capdavall de la jornada, s’està cansat i, també, l’inconscient ja en té un tip, cal estar molt atent per no sortir amb un estirabec. En fi, que ni es rendeix al cent per cent, ni es gaudeix del sopar, sobretot, de les postres que solen ser exquisides. Com les d’anit, per exemple, que encara les recordo, tota embolicada dins del barnús. Ui, faig mala cara!
- Uns dies després.
Vaig una mica tard; no m’agrada començar el dia amb presses, és per això que prefereixo llevar-me un xic abans i permetre’m el luxe d’anar a poc a poc. Volia maquillar-me, però, res de córrer, ho tinc just. Llàstima, perquè faig mala cara, ves tu!
- I encara després,
Uns quants dies més, em miro al mirall i faig mala cara.
Anit, vaig tenir una altra reunió, d’aquelles feixugues, que ni sopes, ni treballes al cent per cent. De tant en tant, ens miràvem amb el Cap que no parava d’afluixar-se la corbata, se’l veia cansat de tanta cerimònia. Els clients d’ahir, eren japonesos; deuen ser la gent més educada del món, però, també, els humans més avorrits de la terra.
Avui, però, m’he llevat contenta, amb la sensació que la vida m’anava a favor; perquè era dissabte, potser? Feia un dia meravellós i tot era per a mi. La cortina del bany, oberta de bat a bat, fina com era, es bellugava, quasi incorpòria; jo la contemplava alhora que escoltava la ruta Bach i em mirava al mirall.
Va ser en aquell precís instant que se m’obriren els ulls; semblà que se’n desprenia un tel i la llum m’encegava. Per la finestra entrà un colom blanc i amb ell la il·luminació. Tot succeí molt ràpid.
El mirall em deia que no es tractava de què fes mala cara tot sovint, sinó que aquella ja era, ja és la meva cara.
Estem sotmesos al rellotge, al calendari i a la ment. Se prou bé que no sóc una il·luminada! Tan sols que la ment m’havia enganyat; em calia fer experiència de la realitat i, sortosament, l’he feta!... En companyia de Bach, del colom i de ves a saber què .... Benvinguda!

Comentaris

  • Emmirallar-se[Ofensiu]
    MariaM | 02-01-2019

    El teu comentari m'ha encantat perquè t'he entés i alhora m'he sentit compresa. En 68 metres en tinc 19 (bany inclos). Ja ja.....
    Una abraçada. MariaM

  • Emmirallar-se.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 30-12-2018 | Valoració: 10

    Jo, a casa, en un espai de 60 metres quadrats tinc 6 miralls: el del bufet i el del trinxant modernista, el casa de l'avi, el del moble paraigüer Thonet del passadís, el de la lluna de l'armari Isabelí i el de la cambra de bany. Llevat d'aquests darrers, tots els altres passen de cent anys d'antiguitat, els rostres que s'hauran emmirallat... A mi em plau força mirar-me al mirall: a vegades per pur narcisisme, altres per a verificar el meu estat d'ànim, altres per a examinar el estat de la meva salut, altres per comunicar-me amb el meu jo intern i no poques vegades per a alliberar les meves fantasies sexuals... Però sobretot per a tocar de peus a terra i ésser conscient de que els anys, per molt bé et conservis, passen per a tothom! Llegint el teu relat, magníficament relatat i expressat, puc captat el reguitzell de sensacions i emocions que sents i experimentes en emmirallar-te, malgrat que jo sigui home.

  • MariaM | 29-12-2018

    Sovint els miralls et fan por. El que cal és no deixar-se enganyar per la situació i el que compte és l'actitud davant l'ensurt.
    Gràcies
    MariaM