Banalitats d'enorme importància

merda de dia
merda de nit
nit i dia són merda
untada al teu cos esquifit

pluja de granotes vermelles
me les menjo a totes elles

la tele en blanc i negre
em sembla igual d'inútil
que la televisió en color

mai t'he dut al cor
sempre en un penjoll
amb la cara amarga
d'un dilluns al matí

els cotxes ja volen
preparem-nos per a la nova era

pensaments reflexius
per a les escombraries
música corrosiva
per orelles d'or extremadament sensibles

qui vol anar a l'Irak?
jo vull passejar-m'hi amb helicòpter
per observar les atrocitats
que no deixen de ser curioses

tancs i morts al carrer
es manifesten davant de Déu
demanant justícia insana
cuinant nens a la cassola
ben gran aquesta amb cabuda per a tres
un d'ells força grassonet i tot
records canibalescos...

la velocitat de la llum
és ben curiosa
us asseguro
que des que la conec
no deixo de preguntar-me què és real i què no
enigmes de la física...
per a investigar...

no et deixis mai la dentadura a casa
no fos que pel carrer t'enganxés la policia
en aquests temps cal anar ben equipat
per esquivar tota mena de persones

quan cago penso
en ser una estrella del rock
però quan començo a sentir aquella pudor
em recorda els rolling stones
no perque sonin malament
sino més aviat
com un petit exemple
de que tot fa pudor

trompetes i més trompetes
el jazz m'omple l'estómac
i no em deixa vomitar
no adoro el jazz
tampoc simplificat
encara que a vegades m'agrada
però les parets de la solitud
vencen les notes provocant-me depressió
aquesta em deixa la cara groga
sense tocar de peus a terra i malalt
en una espiral infinita
no vull tenir suor freda...

els dits de les meves mans
i el teclat de l'ordenador
són un mateix món
en el qual m'ofego a plaer
i disfruto oblidant-me de les humiliacions
que em provoquen tants i tants éssers

no hi ha pa
no hi ha mantega
no hi ha melmelada
bé, menteixo
hi ha pa congelat a la nevera
i dos paquetets de mantega
que s'estimen molt
i seran cruelment destruïts
per algun humà d'aquesta casa
de la melmelada n'ha quedat el pot
per a reciclar
em sembla recordar que era de taronja ácida
d'el senyor dels anells no n'ha quedat res
només en el meu cap
una criatura tan mona com en gollum
i les qüestions sobre la força de l'anell
Hollywood al meu cervell?
si
a vegades l'estimo
i a vegades l'aprecïo
suposo que Hollywood ens té a tots tocats del bolet
però no és cosa de bojos
també
sortir a buscar bolets?

-tienes la polla tiesa
-parla'm en català
-entonces ya no la tienes tiesa
-com la tinc?
-como la de cualquier hipopótamo impotente, pero más pequeña
-doncs mira, no m'importa
-pues debería importarte, desgraciado
(això és un esquetx surrealista sobre la cultura i els idiomes)

miro a l'horitzó
i no hi veig res
i això que no sóc cec

les flors marcides ballen
cant gregorià
ja m'agradaria a mi
poder-lo ballar
ja sé que no sóc monjo
ni tan sols sóc en una coral
però m'exciten les flors marcides
violència natural
i m'agraden les tenebres
que m'inspiren aquests cants
que tot i que això és contradictori
la relativitat marca el meu balanç

llums obertes
no es veu cap ovni!
això que l'home del temps
ha anunciat tremolant
que avui en plourien molts

si vas a follar a la muntanya
vigila amb els esbarzers!

si estigués rodejat per la policia
llegint un llibre d'autoajuda
em sentiria més tranquil
difícil d'entendre
difícil d'averiguar

i la bomba d'hidrogen?
però som idiotes o què?
i matar per matar?
no perdem aqusts costums!
almenys pel bon funcionament dels nostres instints...