BALLADA A LA PLAÇA DE LA SARDANA DE PREMIÀ DE MAR. UNA ONADA D’AMOR

El mar estava encalmat, plàcid, el vent era suau, i només l’escuma blanca que s’aixecava quan trencaven damunt la platja et feia avinent que el món està sempre en moviment.

Anàvem a Premià, en aquesta ocasió convocats a la Trobada homenatge, que els amics de Country , li volien fer a la Joana.




La Maite ens havia dit al facebook : m'agradaria molt que porteu una samarreta o camisa blanca , per anar tots iguals (es el color que mes li agradava).







Hi havia emoció en tots els ulls quan una onada blanca ocupava la Plaça de la Sardana, i sense ser-ne conscient feia present les magistrals paraules del MIQUEL MARTÍ I POL :

DESPRÉS

No serà falaguer, l'estiu, i la tardor
-saps prou com l'estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.

Quan s'escurcin els dies te'm faràs més
present,
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure'ls.

A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.

Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t'endurà de nou quan se m'endugui.










Al llarg del mati més de dues-centes balladores, d’arreu d’aquesta terra catalana, ballaven en aquesta Plaça en que ho havia fet tantes vegades la Joana, i ho feien en record i memòria de l’amiga absent.




Ens acompanyaria també el Tony Jordan que ens faria augmentar – si això era possible – el sentiment de pèrdua.




Retrataria ‘la classe de la Joana’, i els pregava que tot a una, diguessin el seu nom a l’hora de fer la fotografia.

Marxàvem passades llargament les 13,00, i ens acomiadaven transits d’emoció, d’alguns amics. No teníem esma per fer-ho de tots, i els passaven a ells, l’encàrrec de fer-ho per nosaltres.

Avui, demà i sempre més Joana, trobarem a faltar el teu somriure !