Avui sí

Sabeu aquells dies en que et trobes extremadament tranquil, és la teva pau interior o això crec. Últimament m'agobio per tot, vaig estressada tot el dia i per qualsevol cosa m'ofego en un got d'aigua, i avui no, tot és tranquil, surto de casa per anar a la facultat i aparco en un lloc diferent al de sempre. He passejat pel casc antic. Avui era més encisador que mai, aquella màgia que embolcalla tot el que et rodeja, les botigues petites, on per la carnissera no ets una simple persona més que va a comprar. Aquella gent que viu en la mateixa casa on han passat tantes generacions, la catedral enlairada que ho domina tot, antigues estàtues romanes que miren impassibles el pas del temps, parets marcades per les bales dels companys de la guerra civil i que guarden tants secrets. I finalment arribes al Camp de Mart, et seus en un banc sentint els ocells i el murmull dels cotxes i llavors penses, aquesta tranquil·litat és per la pastilla del constipat o la meva pau interior, però la veritat més igual. Avui estic bé.