Avui he somniat

Avui he somniat,
que mos havíem estat estimant,
així com sempre havia pensat,
com si no hi hagués ningú,
com si fóssim, en el món, sols.

Només teníem,
el cel estelat per sòtil ,
per música el vent,
per arronsar-nos el mar,
com si fóssim, en el món, sols.

No hi havia,
cap trava que mos angoixes,
cap compte per donar,
mos podíem permetre no pensar,
com si fóssim, en el món, sols.

Las hores han passat,
hem pogut gaudir de nosaltres,
hem pogut sentir el cor,
sense tenir ni sentir gens de por,
com si fóssim, en el món, sols.

Ens hem estimat sense descans,
un vegada darrera un altre,
fins que els cossos no han pogut més,
sense separar-nos ni poc ni gens,
com si fóssim, en el món, sols.

He besat tots els teus llavis
complint totes les il·lusions,
amb gran tendresa i, a la vegada, passió,
sense tenir gens ni mica de rubor,
com si fóssim, en el món, sols.

Després hem gaudit,
de les paraules més tendres,
de les confessions mes intenses,
de les il·lusions mes immenses,
com si fóssim, en el món, sols.

La tranquil·litat era grossa,
la tendresa era meravellosa,
la comprensió no seria millor,
no hi havia cap obstacle,
com si fóssim, en el món, sols.

No podria haver-hi més joia,
quant el rellotge més traïdor,
ha ressonat amb horror,
duent la realitat mes traïdora,
de que no estàvem, en el món, sols.