Aquest present que m'empeny

Un relat de: Romy Ros

Ara que et tinc davant... veig clar que he de començar de nou.
No em puc quedar tal i com estic, he fet figa tots els meus somnis.
Ara ells ja no es faran realitat. Aquí es queden i...
aquí et quedes tu també.

Ara m'he proposat refer-me i reinventar-me,
poca cosa pot fer tu.
Jo si! a les meves mans tinc un futur esperançador i
un passat que ja he oblidat.
Amb la mirada vital, marxo cap endavant.
El present m'empeny i no puc fer més.
Aquest gener és fred, el meu cor és càlid,
ja no tinc por, m'he retrobat, recomposat i reconstruit.
Demà pot ser, serà difícil, el que compta és l'avui!

Ara, reneixo de nou!
Gràcies per no fer-me costat!
Marxo sola, nua i amb les ganes de viure per montera!


Comentaris

  • Mirant endavant![Ofensiu]
    NADINE | 08-04-2020 | Valoració: 10


    Bonic poema, que entenc, després de certa desil.lusió, la protagonista decideix tirar endavant tota sola.
    "Amb la mirada vital, marxo cap endavant.
    El present m'empeny i no puc fer més."
    Bona actitud, vital i plena de coratge.
    Salutacions molt cordials Romy.
    Nadine.

  • Valentia i coratge[Ofensiu]
    Dones del Club L | 05-04-2020

    M'agrada i m'agrada molt aquet poema de rima lliure i versos més lliure encara.

    "Ara m'he proposat refer-me i reinventar-me, "
    Reflexa una actitud valenta davant la vida: així hem de fer tots, mirar endavant i no anclar-nos en amors que ens submergeixen en la infelicitat. Adeu i vent nou!
    Molta salut !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

57 Relats

458 Comentaris

59953 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!