AQUELLES SABATES .........

A vegades els objectes semblen tenir anima i cridar-nos. A
mi això em va passar amb unes sabates. Les vaig veure en un
viatge de vacances amb els meus pares a Suècia. Eren unes
sabates, no puc dir que fossin molt boniques ni res semblant,
mes del aparador em cridaven comprem . I no vaig parar fins
que la meva mare per no sentir-me mes, les va comprar.

El primer dia ja vaig tenir un ensurt, al arribar al Hotel vaig
constatar que eren de diferent numero, el dret un 40 i l’esquerre
un 41. Au al mati ja ens tens a la botiga a endegar el esgavell.

Les sabates en si no eren ni mes boniques ni mes lletges, de
color negre amb un talo molt alt que la meva mare, ja va dir;
nena no hi sabràs pas caminar.

Per les vacances no les vaig pas estrenar. Es tractava de
caminar i visitar el país, amb aquells talons, malament rai.

Al arribar a Barcelona recordo que tampoc les vaig pas
estrenar de moment, ho vaig fer per les festes de la Mercè.
Aquell dia recordo que amb les meves amigues varem anar
a la Barceloneta. Havia unes petites parades, ran el Passeig
Marítim, les remaleïdes sabates em feien un mal horrorós.
Les amigues reien , jo no deia res , mes tenia dificultat per
seguir-les. Ja les hauria de bona gana tirat en una paperera.
Feien un mal horrorós les remaleides.

En una petita paradeta, una dona que venia ulleres de sol
i arracades i bijuteria es va fixar en mi. Era de ètnia gitana,
es veia pels seus trets del rostre. Es va dirigir a mi; senyoreta
porta unes sabates molt maques, no seran pas del numero 41?
Si vaig fer jo, per ?. Si vol les hi compro. La vaig mirar amb
estranyesa i li vaig comentar. Ha vist que no hi se caminar oi?
Si va dir, mes a mi m´anirien de perles, no vea que zapateo
haria yo bailando en un tablao.

Vaig treure’m les sabates i les i vaig donar. Te les regalo,
que vagi be el zapateo, jo prefereixo anar descalça. I aixi
ho vaig fer davant la mirada divertida de les meves amigues.
Unes parades mes avall jo havia clissat tenien unes xancletes
la mar de còmodes. Suposo que les meves sabates deuen
estar encara zapateando en algun que altre tablao. Que tinguin
sort ¡