Aquella cosa negra i rovellada

AQUELLA COSA NEGRA I ROVELLADA

Davant l'edifici, Helena dubta, insegura de no haver-se equivocat. És un bloc d'apartaments, pintat de blau cel, dels primers que varen fer en aquest costat de la carretera, a les afores de Salou. De les butxaques del seu abric de pell, treu la nota on està apuntada una adreça i la tornà a llegir: APARTAMENTS MEMLING, carretera SALOU - CAMBRILS, davant gasolinera, apartament 36. Si, era aquesta. Al costat dret de la construcció hi ha una escala que porta als apartaments i els seus graons, es veuen gastats i bruts. Fins a la segona planta va comptar-ne vint-i-cinc. Totes les portes eren iguales, estretes i pintades de color verd, amb els panys rovellats per l'aire humit i salabrós de la proximitat de la platja. El número d'identificació de l'apartament buscat, que en els seus començaments devia estar pintat de negre es veia mig esborrat i era difícil esbrinar que hi havia marcat abans.
Mentre es passa la llengua pels llavis ressecs, l'acull un home, és un xicot jove, baix, d'una trentena, vestit tan sols amb un eslip . Parla amb un accent estrany com si portes una funda a les dues dents del davant. Li fa travessar el corredor fins arribar al nucli de l'estança, una habitació gran moblada amb una tauleta quadrada i petita, quatre cadires, un llum de peu i una butaca convertible en llit. A un racó quedava una cuina petita, amb una nevera desendollada i oberta, l'extractor de l'aire i dos prestatges amb escorreplats. A l'altra habitació on l'introdueix, hi ha un armari encastat obert de bat a bat, sense res dins, un llit de matrimoni que no té llençols ni coixins, una paperera i a un costat de la cambra i del llit una gran terrassa per on entrava la claror de la tarda i pujaven els remors de la platja.
-Me estaves esperant , veig que no vols perdre temps, oi?
Preguntà l'Helena, mentre deixava caure la roba que s'anava traient damunt d'un seient entapissat de verd
-Sí.
Ell assenteix amb una expressió delictiva als seus ulls, el rostre , però impertorbable i sec donava una mica de por.
-Bé, si tens pressa comencem.
Nua , jove i perfecta es deixa lliscar al llit.
-Vine, si et treus la roba podrem estarem millor junts, no et sembla? La noia riu.
El xicot una vegada despullat es deix caure al costat d'aquella dona, però, encara continua sense dir res.
-Saps, - torna a dir ella- que tens una pell al tacte que no crec que tingui cap altra home al món?, Es suau i fina.... molt fina...quasi transparent...
Ell somriu per primer cop. l'abraça....
Mai en nou anys de dedicació a la prostitució li havia succeït res semblant. Havia vist moltes coses i li havien dit d'altres , anècdotes més que res... però lo d'aquesta nit no ho arribava a comprendre, com podia algú, d'una escorreguda a mans d'una professional, com ella, desinflar-se com un globus? En canvi, allí es trobava, als peus del llit, davant de la seva mirada atònita, cargolat i encongit, era com si quelcom se li hagués trencat per dintre i se li fora escapat al moment de l'orgasme. Lentament, amb por, l'Helena opta per llevar-se del llit i vestir-se. Es de mal gust¡- Li diu - Dirigint-se cap aquella massa de pell transparent i arrugada. Aquestes coses se solen fer quan un es troba sol, no en companya ¡- En acabar de vestir-se observa que d'aquell munt sobresortien uns ulls, els mateixos que poca estona abans l'observava, com havia vist en multitud de pel·lícules al cinema del barri li passà la mà. - Així, amb els ulls clucs és una altra cosa - I ho anava a deixar tot d'aquesta mena i sortir al carrer, quan la part ordenada de la seva persona, li va fer agafar aquelles despulles i tirar-les a la paperera. A terra, al costat d'ella que ara era utilitzada com a nínxol, es va trobar una joia que sense pensar gaire es va guardar a les butxaques del seu abric. - Al menys em pagues l'ensurt...- Abans de marxar es va cuidar de tancar totes les llums.