APOLOGIA DE RAÓ

Un relat de: Lluís Berenguer


Món, 25 de Desembre de 2718

Fa uns 700 anys, principis del segle XXI, va aparèixer (o potser, reaparèixer) un ens ontològic en forma de veu, una veu intrínseca que fins aleshores pareixia no haver existit, una intel·ligència que dotava de judici i coneixement la ment humana, cosa que molestava a uns quants poderosos. Aparegué amb ímpetu en un moment força cabdal per la història de la nostra humanitat: poc abans d’aquella injusta, mortífera i cruel guerra d’ocupació territorial d’armament tecnològic, químic i nuclear, que encetaren els països dits “desenvolupats i democràtics” amb l’únic fi d’apropiar-se’n dels recursos naturals necessaris per mantenir les seues economies basades en l’especulació financera de bancs i empreses. Prèviament el món s’havia globalitzat, homogeneïtzat en nom del capitalisme, i era governat per falsos demòcrates delinqüents a les ordres d’uns pocs magnats del poder financer, capitalistes neoliberals els quals feien i desfeien al seu lliure albir. Cal aclarir que eren els diners qui podien transitar d’un país o continent a un altre, no així les persones de països pobres, aquestes no existien al camp conceptual del capitalisme. Tanmateix, aquella “determinada” societat gaudia d'un bon nivell de vida, però també era conscient de quelcom que els mancava, alguna cosa no anava bé, els inquietava. Eixe “quelcom” els va ser desvelat per la nostra protagonista, el seu nom: Raó.


Raó, amb un esforç sobrenatural per poder solapar les tecnologies de la comunicació personal i els mass-media, començà a fer pensar a tots i cadascú dels ciutadans de països desenvolupats, feia despertar en ells una altra visió de la vida que hagués pogut desembocar en una transformació política i humana on el més important no serien els diners, ni el poder, ni rés concupiscent, sinó quelcom completament diferent a tot això, aversiu. Allò s'anomenava “realització”, “plenitud”, "felicitat" i ompliria de goig l'esperit humà, era possible i alhora necessari. Sols havia que practicar la consciència, parar de tant en tant el temps, viure el present i estimar la vida.

Però et aquí que els il·lustres tirans, els poderosos, acusaren Raó de corruptor de la societat, així que la portaren davant els tribunals, sent víctima d’un judici injust per a uns i just per a altres que el portà una vegada més a l’oblit. Aquest va ser el resum d'aquell procés:

RAÓ: Vosaltres, raça immunda, m'acuseu de corrompre la gent perquè em fique dintre d'ells, els faig discernir, comprendre les coses, els faig superar el desig desmesurat dels plaers materials que porta a l’individualisme egoista, en fi, em feu responsable... de la vostra roïna? Jo intente conduir l'entelèquia humana cap el plaer que donen les virtuts humanes; vosaltres, qui m'acuseu, sols sabeu conduir les persones cap el plaer que donen els diners, però, a quin preu? Jo sols reconec una llei, aquella que està subjugada a l’existència, a la consciència pura que mai no mor i que legisla perpetua i dictatorialment, instant a instant, els nostres actes i conseqüències fent-nos responsables davant la vida; vosaltres, en canvi, tenint-me oblidat, maquineu les lleis adaptant-les als vostres interessos, per aquesta causa m'haveu portat aquí, jo no m'adapte al vostre sistema, no encaixe. Heu creat la civilització de la llei i jo sols puc viure en una civilització de la justícia.

NEOCON: Cert és que prives la gent de ser feliç, doncs els invites a rebutjar allò que desitgen i que els fa feliços, els indueixes a privar-se de moltes coses que en són necessàries pel desenvolupament de la societat i que genera progrés social i econòmic. Com deia Marx: "el desenvolupament polític i social de l'individu està condicionat pel mode de producció dels mitjans materials de l'existència. Aquells que controlen el sistema econòmic en el que viuen i treballen els éssers humans, determinen els estàndards morals, històrics, religiosos i filosòfics. Tot està condicionat al sistema econòmic". I nosaltres afegim també el control dels hàbits i comportament de la societat. És evident, Sra. Raó, que també som fidels, increïblement, a aquesta ideologia.

RAÓ: Vostè, mesquí subjecte, té una perspectiva material de la vida, per eixa raó intente obrir les fonts del sentiment i la magnanimitat humanes a les persones. Així doncs, què és més important, la felicitat de l’esperit humà que és perenne o la dels sentits que és efímera? Sí, jo intente privar l'individu que vol un auto caríssim d'adquirir-lo, fent-li plantejar si aquest li és realment necessari, fent-lo dilucidar si veritablement no s’ameraria de més felicitat adquirint un auto més barat i solidaritzar-se i comprometre’s amb tota una família immersa en la misèria. De vegades ho aconseguís i... és una experiència que vostè, Neocon aristofòbic, no pot comprendre! Així actue en totes les demés coses de la vida. I ja que ha fet referència a Marx, el qual, per cert, no va tenir la mateixa perspectiva sobre la conducta humana al llarg de la seua vida, li diré que aquest també sostenia aquesta relativitat: "El que és bo per a una societat no té perquè ser bo per a una altra". Vosaltres, qui m'acuseu, sou en un model de societat, jo, en canvi, com que estic en tots i en cadascú dels humans, sóc sabedor d'una realitat: el vostre nivell de vida, de progrés i modernitat, és directament proporcional a la conseqüent misèria i mort de milions d'éssers humans que tenen el mateix dret a viure tan agradablement com viviu vosaltres o, potser el que és bo per vosaltres no és bo per aquells? Si hi hagués veritable justícia, dissolut Neocon, hui no seria jo assegut en aquest banquet sinó vostè, acusat de crims contra la humanitat, però, no m’importa, he de ser fidel a la llei, encara que aquesta siga injusta.

NEOCON: Com t’atreveixes?... Has fet unes acusacions molt greus contra mi, no tens proves i espere que el pes de la llei caiga a sobre teu. D’altra banda, nosaltres vivim la realitat, vivim pel futur! Creguem allò que vegem i no podem admetre cap tipus d'experiències... metafísiques? Quina rialla! Com deia Hegel: "Tot allò real és racional i allò racional és real". La satisfacció de l'individu que compra allò que desitja és una satisfacció real que alhora ompli de plaer a aquell que ho ven i aquest a qui ho ha fabricat, i quan més car siga l'objecte adquirit, més satisfacció per part de tots. Ho comprèn, Sra. Raó? Aquest és el sistema que dona seguretat , nivell i qualitat de vida, el qual vostè està intentant desbaratar.

RAÓ: El sistema establert, sí! El mateix que fa necessari aquestes guerres pels recursos naturals! O potser no és el petroli el pilar d'aquest sistema? Què val una vida humana davant els vostres interessos? Hi ha molta diferència entre vosaltres i jo, tanta com l’existent entre l’obscuritat i la llum. Mai ens ficarem d'acord!

NEOCON: Vostè sobra en aquest món, què pensa que diria la nostra societat si els digués que van a quedar-se sense electricitat, sense auto, sense energia i sense moltes més coses si no es dugueren a terme estes guerres? En són necessàries! Vostè és el prescindible!

RAÓ: Vosaltres, infames Neocons, teniu tecnologia per substituir aquestes energies contaminants, però la vostra avarícia econòmica, el vostre afany de poder, de dirigir el món, us impedeix actuar humana, respectuosament, amb justícia i amb urgència. Desbarateu tot allò que representa una amenaça a la vostra font d’economia, què us importa la salut de les persones? Què us importa la salut del planeta? Representeu i controleu al vostre albir una xicoteta part de la humanitat que és la vostra societat, però algun dia eixos milers de milions d'éssers humans que viuen miserablement i que són la vostra conseqüència, ompliran les vostres nacions, les vostres ciutats i les vostres cases sense tenir por a rés perquè rés hauran de perdre, i vosaltres, inclements Neocons, sereu les seues víctimes, víctimes al fi i a la cap, meues! Jo us faré justícia!

NEOCON: Condemneu-la!

L’ordre establert condemnà a Raó altra vegada foragitant-la de la societat mitjançant les noves tecnologies i mòbils, tablets, ordinadors, videojocs, realitats virtuals... a més a més dels programes de TV "basura" destrellatats i absurds que tant èxit assoliren en la tasca d’evitar fer pensar a la gent.

Al poc temps esclatà la gran guerra, la qual deixà en vida una quarta part de la humanitat. Uns anys més tard, Raó va renàixer i, fins avui, principis del segle XXVIII, no hem conegut cap guerra, és més, aquesta paraula quasi no s'anomena perquè implica salvatgisme i impietat no propi d'una societat civilitzada. Els exèrcits, la indústria armamentista, una societat individualista, no poden conviure en harmonia. Ara som a una veritable democràcia, on no hi ha jerarquies sinó comunitats, ningú no mana de ningú i tots som u. Hi ha ordre dintre un ritme de vida que no és altre que el de la pròpia naturalesa, de la qual en formem part. Hi ha unió en la diferència, en la diversitat de pobles i cultures, de drets i llibertats, hi ha respecte i amor per la vida. Hi ha consciència.

Si, Raó és femení.

Comentaris

  • Nice story[Ofensiu]
    AmyWGrun | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Nice story! Thanks! As for my project http://www.campusacademiaatleticodemadridrivieranayarit.com/. It provides perfect opportunities for students. Especially for those who love football. Visit this site for more info.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lluís Berenguer

Lluís Berenguer

98 Relats

55 Comentaris

27765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
RAÓ EN LA DIVERSITAT

"Sols allò que no es fa per estima pot damnar el nostre ésser... sols qui te vertadera consciència de les coses coneix l'amor, sap estimar"