Ànimes bessones

Avui, només avui,
deixa que el plugim de matinada t'humitegi els cabells
subtilment,
mentre els primers raigs de llum es deixen veure d'entre els núvols.

Avui, només avui,
deixa que t'abraci i prova de sentir el compàs dels nostres cors;
escolta com ballen junts i comprendràs que es necessiten,
que un sens l'altre no pot viure.
Potser van ser aquells incansables sospirs
o la vulnerabilitat envers la vida
que van fer adonar al meu cor
que un sens l'altre no pot viure.

Avui, només avui,
deixa que l'esplendor del Sol t'il·lumini el rostre
sumptuosament,
mentre a la llunyania, l'arc de Sant Martí captiva el nou dia.