Cercador
(sense títol)
Un relat de: Katiuska- Compartir:
Diga'm tant sols
què penses ara
i diga'm
què pensaràs demà,
quan el sol brilli rera les muntanyes,
quan t'abraci la brisa matinal.
Per què calles?
No puc comprendre el silenci...
Tan sols puc recordar el bes,
aquell bes sota la claror de les estrelles
tendre, dolç, suau...
Perquè no m'atreveixo a recordar
la teva pell humida,
sobre la meva.
Perquè em fa por.
Por.
Por al rebuig, al menyspreu, a l'oblit...
Per què calles?
No puc comprendre el silenci...
No vull comprendre el silenci...
Comentaris
-
Algú va dir un cop[Ofensiu]Henry | 23-06-2005
que és millor callar si no es ténen paraules més maques que el silenci. A vegades però aquest silenci pot ser incomprensible, incòmode o pot fer molt de mal. Sense títol, perquè no tens ni això; només el record d'un bes que no oblidaràs mai.
Fes doncs d'aquest bes la paraula que trenca el silenci per vindre't a buscar...
No hi ha lloc per la por...
Una abraçada
l´Autor
13 Relats
27 Comentaris
14760 Lectures
Valoració de l'autor: 8.91