Ànima negra

Un relat de: Bonhomia

Els colors grisos envolten l'habitació...i la rodegen... tinc una ànima negra... un cos malalt... no estic per gaires alegries... més aviat trist i defallit... ni per festes.
L'ombra negra m'ataca. És una ombra malèvola que es vol apoderar de mi.
Faig el que puc... escolto música... miro trossos de pel.lícules fins a completar-les... escric quan puc.
Però no. Això no és el que desitjo. Em costa concentrar-me al llegir, i vaig canviant de llibre perque em poso nerviós.
Ja tinc una ànima negra, i es pot contemplar. El meu cos està completament subordinat a ella.

Pobres els que són com jo,
perque han tastat el verí
que puja al cap i renega
de tota realitat.

Comentaris

  • Discrepo totalment.[Ofensiu]
    - | 23-09-2008 | Valoració: 10

    Perquè tens raó, es pot contemplar.
    I no és negra. És brillant i tornassolada. S'acoloreix segons el moment.
    I estic segura que els companys d'RC que et llegeixen, estan d'acord amb mi.

    Au va, anima't home, un petó

    Rosella


l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515790 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.