AmorS

Aquesta és la manera que em surt de descriure aquest AmorS. És molt descriptiva, reflecteix amb molta senzillesa o concisió allò que és, en veritat, l'amor. I no només allò que és, sinó, alhora, la seva transcendència sobre les persones.

És una prosa poètica gens barroca. Austera, fins i tot. Però l'austeritat s'agraeix sovint, perquè massa vegades sobren paraules per dir quelcom que, d'altra banda, pot quedar difuminat per una "sobredosi" d'adjectius i substantius.

Amors que vénen i van. Que haguessin pogut ser. Que perduraran. Els platònics, ben curiosos i tan humans com qualsevol altra qualitat que se'ns pugui atribuir. M'agrada especialment, i per raons personals, ho admeto, la penúltima estrofa.

En resum, no calen més paraules. És això, l'amor. És la pròpia vida. I descriure-la d'una manera tan cadenciosa, concisa i des d'un prisma de "subjectiva objectivitat" és un mèrit. Gràcies per fer-nos-en partíceps.

Aviat se sabrà la llista de seleccionats pel llibre de relats: et desitjo molta sort. Una abraçada molt forta i... m'apunto això del 99. Per mi, passar del 99 al 100 va ser quelcom d'especial. Espero que també tinguis aquesta sensació.

Una forta abraçada!!!

Vicenç

no t'havia llegit mai i... m'ha agradat molt aquest relat! així que tornare aviat :)
m'agraden les llistes

Amors, amors...

N'hi ha de tantíssimes classes i tipus...

Qui pot descriure'ls tots??

Trobo que el teu relat descriu molt bé les classes d'amors i desamors que hi ha. No els descrius tots, però ets "molt aguda".

Felicitats!!!

està molt bé aquest relat. Has fet una molt bona mirada al camp de l'amor i està claríssim que existeixen tots ells. M'ha agradat especialment els versos de l'amor ignorat però després adorat. Ho dic per experiència pròpia.
M'ha fet pensar.
Gràcies i segueix així