Amics

Busco un recolzament, una mirada, un somriure, busco la comprensió.
Aquella que només vosaltres em podeu donar, ningú més.
En moments d'alegria tots hem rigut i en els moments tristos ho hem compartit.

Hem crescut junts, uns al costat dels altres..fins i tot quan hem estat allunyats, ens teníem.

Recordo aquelles llargues tardes d'estiu, quan teníem tot el temps del mon..i no sabíem com omplir-lo, però estàvem junts.
Per tot allò explicat i compartit. Tots el secrets deixats anar, un darrere l'altra..això en fa pensar en que si l'aire pogués transportar les paraules, potser les portaria allà on haurien d'estar, en algun lloc o al costat d'algú.

I les rialles de quan ens sentíem feliços i bé, era genial, ja podien ser per alguna tonteria o per alguna cosa que ens feia esclatar, perquè això ja no importa, estàvem allà, ens teníem i ho compartíem.

Pels primers amors, aquells que a tots ens han fet somniar, que ens han fet sentir allò molt endins, però també a molts ens han fet plorar, i entristir-nos.
Tot això explicat i comprès.
Quan passa això et sents més acompanyat, més ple, desapareix la buidor.

També van venir els problemes, cadascú tenia els seus. I els hem compartit, a vegades amb delicadesa i por. Por de que allò que per nosaltres era molt gros, per l'altre podia ser banal..però hem estat allà, i ens hem ajudat, fent veure que es pot tirar endavant. Sobretot si hi ha algú en qui confiar.

I les nits? Quantes nits compartides plenes de rialles! aquelles nits q comencen en un tranquil sopar, i acaben ves a saber per on!..i el dia següent mentre ho anem recordant, anem rient uns dels altres.

És agradable saber que sempre hi ha un telèfon que marcar per sentir aquella veu a l'altre cantó, sigui per riure, per plorar, o simplement per passar l'estona. Podem estar hores parlant per telèfon, i trobar-nos al cap d'una estona..i seguir parlant....és fantàstic!

Ara tots hem crescut, cadascú ha agafat el seu camí. I queden molt lluny tots els moments viscuts. Però seguim allà, ens podem veure, ens podem sentir..i per molt que passi el temps, seguirem allà.

Per tot això i per tot el que ens queda encara, un llarg camí per endavant, ple de sorpreses, d'alegries, de tristeses...però hi serem.

Seguirem allà, el telèfon podrà seguir sonant, encara podran haver-hi nits esbojarrades, xerrades d'aquelles que al acabar ja no saps perquè havia començat, i fins i tot alguna enrabiada, que no durarà més que uns dies.

Per tots nosaltres i pels que vindran!