Amics e amats 03. La ira de la revolució.

Em mostrares, de la mà,
el teu déu nocturn:
el de la rebel·lió i la llibertat,
el de la poesia militant,
el del rabiós mar embriac
- Neptú irascible, batallant
davall la lluna negra -.
Llum de crits urbans,
- Revolució i Anarquia -
silenciós cavaller errant
de carretera i autoestop.

Ira sense límits,
vaig comprendre que la ràbia
i les llàgrimes d'alcohol
- dibuixades notes de rock'n'roll -
són cos i ombra amb l'assolament.
Entre algun poema de fel,
- érem tan joves! -
quedà escrit el poder incert
del trencar de les cadenes.

Et quedares sol, amb el teu déu,
quan de la muntanya
baixares a la vall,
famolenc - llop estepari -,
per ofegar-te,
a glops salats,
en el riu de l'estupidesa
i la venjança,
duent l'orgull com a estendard.