AMB L´AI AL COR

L´Adela esta asseguda a la taula del restaurant de carretera, ha demanat el menú al veure a l’entrada que el preu era assequible a la seva butxaca. M’entres demana els plats a la noia que amb cara de fàstic apunta la comanda a un bloc, pensa que avui li queda encara molta feina per fer . El seu treball de comercial de productes farmacèutics es lo mes semblant a que va estudiar al seu país , Biologia. Ara Ecuador li sembla molt llunyà, ja fa mes de dos anys que sobreviu aquí a Catalunya, inclús ha après a parlar be el català. Els seus germans que viuen a Sabadell li van dibuixar un futur prometedor, ella els va creure. Va acabar els estudis i amb molt de pesar va deixar pares i promès per anar a la “ Madre Patria”, que mare patria ni que bestieses!. Ella volia un futur millor i fugir del Diego, els rampells que últimament gastava no li feia ni la mes mínima gracia. No volia passar la vida amb un home violent, va fugir perquè li era insuportable el masclisme del seu company.
- Si te vas , hemos terminado li va dir. L´Adela va contestar , bueno pues que asi sea, i va marxar trista pels pares i alleujada pel brètol que havia compartit la seva vida.
Ara es diu que no ha sigut gens fàcil, la punyetera crisi l´ha enganxada per complert. I qui vol una biòloga equatoriana?. Aqui i ha milers de noies altes i roses esperant una plaça, ella petitona i morena i amb cara del que es, sols li oferien anar a cuidar vellets. Ella no te res contra els vells, al contrari els estima, més no va estudiar per això . Quan va sortir el treball de comercial va arrufar el nas, mes tard es va dir, ho provaré i ja fa quasi any i mig que ho fa, no es el somni de la seva vida però es va defensant. Es valenta de mena i es diu que qui dia passa any empeny.
D´ homes n’ha conegut alguns, dels del seu país no en vol ni sentir parlar, li recorden al Diego i el d´aqui per ara no ha trobat ningú que li faci el pes, es diu, soc jove encara ja trobaré algú i si no pues a vestir santos, mejor sola que mal acompañada.
L´Adela menja el primer plat i pensa en el metge últim que ha visitat,li ha fet una bona comanda, estaran contents els de la Farmacèutica, receptarà els seus productes.
Pensativa menja i es pregunta si algun dia, encara que sigui algun dia una mica llunya, podrà treballar en el que li agrada ? A les postres treu el seu petit portàtil i anota les vendes que ha fet. De pas mira també els missatges. Sempre obre el correu amb l’ai al cor, sap que no li pot fer cap mal esta molt lluny, més li sembla molt fort el que li escriu el seu ex en Diego, al principi molt sovint ara de tant en tant.
Eres una puta y algun dia te acordaras de mi, voy a venir por ti y te traere a rastras otra vez a casa te trataré como a una "xanxa", es lo que eres.
Avui te sort, ni un missatge seu. Sospira alleujada i demana el compte. Te de treba
llar per la tarda. Si no fa comandes li espera el pitjor i ella vol tirar endavant peti qui peti. Es valenta L´Adela i llesta, vindran temps millor per ella.