Cercador

Llista categories

Alzheimer

Un relat de: Júlia Costa

Ha oblidat quin gust tenen les maduixes

No recorda el meu nom, ni el seu, ni el de ningú

Oblida el temps, l’espai, tot

Juga a jocs que em semblen estúpids

Per poder recordar el que no recordarà.

No recorda el so de la pluja

Ni el dia en què es va casar

Immers en un somni constant

I mentre la memòria va minvant

No recorda el soroll de la tardor

De mica en mica oblida que tot té un sentit

Que jo continuo aquí, lluitant.

Perquè no oblidi viure.

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
crohnic | 16-10-2011
Poesia dura, trista i , desgraciadament, real... Personalment crec que és una de les pitjors circumstàncies que es poden viure...
Uns mots[Ofensiu]
Josep Ventura | 11-10-2011 | Valoració: 10

Que ens mostren una realitat que va cada dia a mes
Es molt trist veure com cada dia una persona estimada
Va perden els records i nosaltres la perdem a ella.

Salutacions

Josep

Valoració mitja: 10

l´Autor

Júlia Costa

16 Relats

27 Comentaris

16356 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Em dic Júlia Costa i sóc de Castelló d'Empúries.

Em considero una persona somniadora i enamoradíssa, la majoria de textos i poemes que escric parlen d'amors i desamors.
Sóc una apassionada del volei, de fet jugo amb un gran equip d'un petit poble anomenat Vilajuïga.

He participat durant aquest estiu del 2011 en un seguir de recitals de poesia anomenat Poemestiu organitzat per versos.cat, una pàgina web on s'hi pot trobar poetes molt i molt bons.

Intento mantenir viu el meu blog: http://trossetsdemijulia.blogspot.com/
On podreu saber una mica més de mi :)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >