Allò que res s'endugué

Eren les dues de la matinada... tick tack, tick tack ...
Va passar el temps i es van fer les 7 del matí.
A aquella hora sonava un repic de martellets en un paraboloide metàl·lic del despertador i l'Ernest es va llevar.
Dos pisos més abaix de ca l'Ernest vivia en Joan, que gaudia feliçment del seu matrimoni i ignorava què era l'ancilostomiasi.

Tot i això el més important del relat té molt poc a veure amb allò que s'ha explicat anteriorment. És més, el més important del relat té poca importància per produïr tònica embotellada en ampolles de polietilè tereftalat transparents.

A la mateixa hora que l'Ernest es despertava però uns anys enrere, en un petit poble del pirineu, una puça habitava en un gat que s'ajeia sobre un mossèn que dormia sobre un jaç de pinassa dins de l'estable on el masover guardava la palla per alimentar el bestiar del senyor Simó.

En aquell moment la pinassa es va remoure pel vent, va esglaiar el mossèn que es va llevar amb una ràpida flexió d'abdomen que el deixà sentat talment com si s'hagués desvelat a causa d'un terrible malson.
Això va ser la causa que el gat sortís projectat cap a la paret de l'estable i habilment frenés la caiguda amb un retorçament del tòrax, que feu saltar la puça del seu hàbitat i així caigués fora l'estable sense cap esgarrinxada.

Potser no se n'adonava de la importància del que presenciava, no era conscient de la rellevància dels fets... fou en aquell moment quan un petit acte canviaria per sempre l'univers i faira augmentar la seva entropia cacofònica i així posar la gota que feia vessar el got, i desordenar l'estructura mol·lecular i melòdica del so musical de l'univers.

El que va veure la puça fou la definició errònia que féu Manelic de l'embolic del seu melic a un milicià malèfic.

I així fou com aquest intent d'embarbussament canvià l'univers de forma irreversible...