Carta al plat de Menjador

Estimat Plat metàl·lic que decores el meu menjador:

Fa dos anys que ens coneixem ... des del dia que vaig llogar el pis de l'Avinguda de Madrid de Barcelona (també té nassos la cosa), que ja hi eres, però fins el tercer dia no vaig fixar-me amb tu ...

Recordo molt bé aquell tercer dia, perquè em vaig assabentar que el calendari que penja al teu cantó havia caducat feia un any, però que avui en dia encara et fa companyia, perquè la noia mig nua de l'agost m'hipnotitza amb els seus ulls, em captiva amb els seus llavis i els seus cabells llargs i fins fan bullir la meva sang i la concentren, impedint que els meus pensaments flueixin amb naturalitat. Però ja n'hi ha prou de parlar del calendari, que la carta no és per ell ... és per tu.

Aquell dia em vaig fixar amb tu i això és el que realment importa. Potser no va ser aquell dia el que ens vam fer amics, però sí el dia que vaig adonar-me de que existies. Vaig contemplar-te uns segons i vaig continuar el dia sense pensar en aquell instant.

Però el dia més destacat entre la nostra amistat va ser el dia que vas caure de la paret i el bronze lluent del teu cos va actuar com un diapasó i féu ressonar un primer harmònic agut que penetrà en la meva orella i me la va ensordir per moments. Esglaiat, vaig córrer cap al menjador i et vaig recollir del terra pensant en la sort que tenies de no ser fet de porcellana.

En aquell instant el sol brillava i enlluernava tot el menjador, i un raig de llum t'il·luminà, i tu, el rebutjares, i vas brillar més que ell, convertint-te en l'amo i senyor de la llum, resplendies com ningú i irradiaves quelcom més que llum a l'entorn, quelcom no tangible però que transmetia una enorme sensació de poder al teu voltant i donaves a conèixer el motiu pel qual vas ser creat, la silueta que et caracteritzava i el missatge que tens gravat se'm quedà fixat a la meva ment per sempre.

Com molt bé dius, la seva construcció va tardar 22 anys, i va ser fet a Agra en memòria de la princesa Mumtazmahal per ordres del seu marit l'emperador Shajahan al 1631.

Així fou com em convenceres per comprar uns bitllets i, aviat, agafar un avió cap a l'Índia, per tornar a sentir aquell reflex, aquella llum, aquella sensació de poder que per més voltes que ho intentés i encara que et posés a mercè d'un sol més insolent i brillant eres incapaç de tornar a transmetre.

Per aquest motiu et dono les gràcies per haver-me ajudat a sortir del cau, a fer un viatge apassionant, a obrir-me al món i a la societat. Gràcies plat del menjador. No ho oblidaré mai.

Espero veure't aviat i així retrobar-nos, que encara sóc a l'aeroport i ja et trobo a faltar.

El teu amic de l'ànima:
Francesc Molins.


PS: Pots revisar si he tancat el gas?, és que no n'estic segur, si no ho he fet, tanca'l si et plau. Gràcies.