Allò de …., com està ?

L'anomenada " actualitat " , des dels seus titulars cridaners, consumeix com un foc d'encenalls la informació; ens quedem només amb la lletra grossa, i habitualment se'ns escapen els resultats de moltes - males - accions contra els interessos col·lectius.

Així us pregunto; sabeu com està allò del frau d'hisenda a Barcelona ?. Hi havien implicats per omissió un bon nombre d'alts càrrecs, administratius i polítics, i lo bo i millor del negoci del " totxo". El total del frau possiblement deixarà en una anècdota el cas " Millet".

Allò de la corrupció política, amb exemples per tota la geografia espanyola; com ho tenim ?. De moment, no sabe, no contesta. Això genera més i més preguntes ; s'està investigant realment ?. Tots - tots - som iguals davant la llei ?.

Cíclicament - des del govern del Regne d'Espanya - s'aixeca el fantasma de la retallada de pensions. El sistema espanyol de seguretat social, va néixer sota la dictadura franquista, i està - literalment a segles llum - dels sistemes públics dels països europeus de tradició democràcia. Un exemple : els europeus reben una prestació que està -sempre- en funció dels anys cotitzats, és indiferent que siguin " fidels al regim" , d' una determinada religió, d'una zona concreta del país ,... tothom que cotitza rep una prestació. El sistema que heretàvem del franquisme, te normes curioses; únicament si s'han superat els quinze anys de cotització es percebrà una pensió; podeu això si , queixar-vos a l' Ombudsman espanyol - batejat a casa nostra com "l'Ofensor del Poble " -; i demanar-li -si més no - que ens expliqui les raons per les quals hom por perdre els diners pagats fins el penúltim dia del l'any catorze; òbviament aquesta arbitrarietat "tipical spanih " o "made in spain" , sobta per arreu, i la intenció d'ampliar el termini de l'espoli fins al darrer dia de l'any vint-i-quatre, ha fet encendre totes les alarmes en els mitjans polítics i sindicals d'Europa. Per cert; en alguna ocasió heu tingut coneixement que des de Alemanya, Suècia, Suïssa, Holanda, Bèlgica,.... els governs violentin a la opinió pública amb aquesta qüestió ?. Sabeu que gràcies a les pension - en algun cas molt minses - dels qui havien treballat a Europa, els comptes públics espanyols no estan en fallida declarada ?

Aprovada - amb gran rebombori - la llei de la Dependència, molts dels qui pateixen limitacions severes i/o greus, desesperem d'arribar - en algun moment del futur - a rebre l'ajuda. Aquí allò de" la zona concreta del país ", pot ser determinant.

Mitjançant una carta oberta , que reprodueixo, i que va sortir publicada en diferents mitjans, m'adreçava al President del Govern ;

L'any 2.007 , firmes de prestigi vinculades al Col·legi de Gestors de Catalunya denunciaven a les pàgines del Periodico [09.05.2007] el cobrament de primes per part dels funcionaris d'hisenda, això de ser cert podria conculcar l'esperit i la lletra de l'article 103 de la Constitució, que diu clarament que la Administració ha de ser neutral.

També la igualtat davant de la llei, i la presumpció d'innocència, restarien sense efecte, si més no, per als ciutadans de Catalunya.

Estem tots a l'espera que el Parlament de Catalunya obri una investigació per esbrinar-ho.

En tractar-se de diners públics, demanar la publicació del text on es recullen els incentius esmentats, i les condicions per obtenir-los és del tot obligat.

L'administració com la dona del Cèsar, a més de ser honrada ha de semblar-ho.

Sr. Zapatero, estem a l'espera d'aquesta publicació, ara és l'hora de fer realitat allò que tant repeteix [qüestió de talante ].

Atentament.

He de citar - no se com fer-ho millor - George Bernard Shaw, al que se li adjudica l'autoria d'aquesta frase : "Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint... i pels mateixos motius."

Ara i aquí , reitero; Allò de …., com està ?

Quin país, oi ?

© Antonio Mora Vergés