Cercador
Algú ens mira
Un relat de: aressera- Compartir:
Una sensació gèlida puja per la meva esquena i em fa girar el cap amb por amb qui trobar-me al darrera.
No hi ha ningú, però la sensació no fuig, es queda arrelada al meu cor.
T’agafo la mà i ens allunyem del parc que batega amb els primers rajos de sol.
Em preguntes amb un sospir perquè em d’abandonar les roses roges que t’agraden tant o , deixar de jugar.
No et responc.
Cada dia, noto aquesta ànima amiga, com ens segueix a tu i a mi, filla meva i ens acompanya en cada problema i alegria, invisible a les nostres ninetes.
Em pregunto qui es, si un àngel caigut del cel, o déu que ens vigila de prop.
Així que, cada vegada que et fas mal als gronxadors i la ferida se’t cura en un instant, quan observo com mous els objectes sense tocar-los des de el teu llit, o quan saps formules impossibles quan sol tens tres anys, li demano gràcies , encara que li tinc por, per si se t’emporten ben lluny del meu cor.
No hi ha ningú, però la sensació no fuig, es queda arrelada al meu cor.
T’agafo la mà i ens allunyem del parc que batega amb els primers rajos de sol.
Em preguntes amb un sospir perquè em d’abandonar les roses roges que t’agraden tant o , deixar de jugar.
No et responc.
Cada dia, noto aquesta ànima amiga, com ens segueix a tu i a mi, filla meva i ens acompanya en cada problema i alegria, invisible a les nostres ninetes.
Em pregunto qui es, si un àngel caigut del cel, o déu que ens vigila de prop.
Així que, cada vegada que et fas mal als gronxadors i la ferida se’t cura en un instant, quan observo com mous els objectes sense tocar-los des de el teu llit, o quan saps formules impossibles quan sol tens tres anys, li demano gràcies , encara que li tinc por, per si se t’emporten ben lluny del meu cor.