Cercador
Així, fins que caigué la nit (obra: Amors i vida)
Un relat de: MarioSancho- Compartir:
1. Així, fins que caigué la nit
Allí estàvem, tu i jo asseguts,
mirant-nos als ulls,
distants, units, profunds.
Sense fer cas de ningú,
esbossant una rialla
per l'abisme dels llavis.
Mirant-nos la mirada,
fonent tots els sòlids.
Buscàvem l'amor
i el trobàrem.
Als meus braços vas caure
i aleshores ens besàrem.
Allí estàvem, tu i jo, pàl·lids,
besant-nos els llavis,
cremant, units, càlids.
I l'amor donant-nos ànims.
Esbossant un sospir,
inflant el pit,
així estiguérem,
fins que caigué la nit.
(De l'obra "Amors i vida")
Comentaris
-
Amor en la mirada[Ofensiu]Unaquimera | 14-11-2007 | Valoració: 10
Començo pel començament, que sempre sembla una bona opció, en arribar al teu espai.
Em trobo davant d' un poema dolç, ple de sentiment, d'emocions, amb alguns versos encisadors, com aquest:
« esbossant una rialla
per l'abisme dels llavis.
Mirant-nos la mirada,
fonent tots els sòlids. "
Bones figures, demostres tenir bons recursos!
M'ha agradat i per tant celebro que la casualitat m'hagi permés descobrir-te avui . Un altre dia tornaré a passar per llegir noves entregues de la teva obra.
Ara mateix t'envio una abraçada per celebrar la coneixença,
Unaquimera