Cercador
2 Allí estaràs tu
Un relat de: MarioSancho- Compartir:
I quan el vent em reclame,
i em faça presoner,
restaré captiu fins l'alba
a l'hivern del lledoner
Quan les ones que jo solque
em facen bucaner,
nadaré fins a coberta
del vaixell més matiner
Quan la pau em mi s'esplaie
i em faça missatger
del missatge d'esperança
que comprén tot el seu ser
Quan després del llarg viatge
em cegue l'espurneig
del color i de la vida
de tot el que jo veig
Miraré la meua destra
i allí estaràs tu,
amb ta singular bellesa.
(De l'obra Amors i vida)
Comentaris
-
Presència[Ofensiu]Unaquimera | 02-12-2007 | Valoració: 10
Un poema amb l'esperit reconfortat, ja que en tot moment sap del cert que, tot i les circumstàncies adverses o esperades, té una companyia certa, incondicional i grata.
Veig que la primera impressió no va ser casual: saps fer poesia, en gaudeixes creant figures que calen fondo.
Tornaré, doncs, a passar, encara que l'hivern, que va traient el fred per les cantonades, intenti fer-me presonera: sé que en arribar al teu espai trobaré caliu i bellesa.
T'envio una abraçada damunt una ona blava,
Unaquimera