Ai macarró, macarró ...!

Un relat de: andreums

Ai macarró, macarró
Que maca ets!

Hi ha que veure quina mirada més llampant que tens
hi ha que veure quins ulls més macos tens.

Quina mirada tan preciosa!
Mai n'he vist una semblant.
Quina veu més dolça!
Mai n'havia escoltat una veu semblant.

Els ulls que tens són de color marró.
Són dos ulls que semblen de color de la mel.
Els teus llargs cabells semblen el moviment de les fulles d'un arbre a la tardor.

Tú si que ets maca!

Em poses vermell cada cop que em mires;
ets la noia que sempre he desitjat.
La teva mirada és la més atenta que he vist mai.

Ai maca,maca; tu si que ets maca!
Aquesta mirada tan fonda que tens arriba directament al meu cor.
Les paraules que entones són delícia d'escoltar-les.
Ai macarró, macarró que maca ets!

Les teves paraules em fan plorar,
la teva mirada em fa continuar;
i quan et veig, penso que he de canviar.
Ai maca, maca, mai canviaré!
I crec que al meu cor sempre et duré.

Ara t'escric aquest poema perquè penso que t'ho mereixes.

Amb una noia tan maca com tu no hi ha qui et superi.
Amb la teva mirada dolça segur que a molts conqueriràs.
Ai macarró, macarró, com pots ser així de maca?

Si no t'hagués escrit aquest poema
mai et tornaria a recordar-te.
Però sent tan maca,
qui et pot oblidar?

Ai Macarena, Macarena, que maca ets!.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67106 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València