AHIR

AHIR


Ahir,
incapaç d'escriure
tres paraules amb coherència,
un centenar de fulls,
practicament en blanc,
van perdre la vida a la paperera.

Una despesa absurda.
Un exercici de voluntat fatigós
pel que fa al temps empleat
.. i fastigós en atenció al resultat.

Son d'aquells dies, d'aquelles nits,
on veig que per molt que m'esforci
mai no podria acabar res.

Nits d'aquelles en les quals,
enfonsat en el desanim,
penso que soc jo mateix
un repte que mai no s'acaba.

Un repte que s'allarga..
s'allarga y s'allarga..

Un repte
-jo-
que mai no s'acaba..


Joan Grasa

DEMPEUS


Malgrat tot
estic dempeus.

Malgrat l'amor que en mou
i que en desvetlla...
estic dempeus.

Malgrat les urgències desatesses...
estic dempeus.

Malgrat els somnis que es realitzen
i ens deixen buida la caixa...
estic dempeus.

Malgrat coaccions i amenaçes,
flaquesses i mancançes...
segueixo aqui... Dempeus.

Malgrat l'odi no correspós
i enemics que m'ignoren..
estic dempeus.

Malgrat les hores boges,
d'alló per oblidar i més,
signes d'evident decadència..
estic dempeus.

Dempeus..
Malgrat tot..
Malgrat tots..
.. Malgrat jo..

.. Dempeus.


Joan Grasa