AGAFA'M DE LA MÀ

Un relat de: Lluís Berenguer
Agafa’m de la mà per sempre,
doncs no vull que m’arrossegue
aquesta florent mediocritat.

No deixes que em sedueixin
amb l’esquer d’aquesta efímera bellesa...

Subjecta’m! resisteix!
Estira’m fort fins vorer el podrit esplet
d’aquesta bordellera intimitat del lucre...

Estira’m fort fins que el prémer de la Justícia
em desperte de l’ensopiment,
fins que l’afecte i la tendresa em facen oblidar
aquest transcendent dolor de la mà premuda.

Agafa’m de la mà per sempre, Consciència.

Comentaris

  • Es fa sentir [Ofensiu]
    Silvia8 | 04-03-2013 | Valoració: 8

    cada un dels teus versos. Molt bonic!

  • Gabriel[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 03-03-2013

    Moltes gràcies.

  • Lluís[Ofensiu]
    Gabriel M. | 03-03-2013 | Valoració: 10

    M'agrada la manera de teixir aquests versos, d'un inici a final, per arribar a la Consciència.
    Una abraçada cordial.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: