Acomiadament

Un relat de: andreums

No sé com escomençar,
no sé que mirar,
no sé que en diran,
no sé si en ploraran.

Núvols grissos,
fort vent de ponent
ocells volen al so vent
i els meus ulls, son plorossos.

No entenc que he fet,
no entenc que ha passat;
només sé que el meu cor,
només sé que el meu amor,
només sé que no sé res.

Si estimo,
mor,
si enyoro,
plor.

Mai tindré amor,
només plors;
plors i plors,
llàgrimes i més llàgrimes,
que els meus ulls vessen dia darrere dia.

El meu cor pateix,
el meu cor sent;
Encara no ho sap la meva ment,
ni jo ho sé exactament.

Només grissos núvols,
contrasten amb el verd paradís,
que a davant meu s'estén.
Només un castell,
només aquella gran fortaleça,
aquella on les aigües el riu vessa,
i la neu hi roman;
estic mirant.

La fortaleça vigilada està,
està vigilada per un negre i misteriòs cavaller,
que a capa i espassa
creu tot el que el seu capità li diu.
Llegendes i mentides és el que li diu
terres conquerides en el més enllà,
batalles en aquell verd camp,
terres que mai trobarà
perquè de mentida tot és.

Tot sembla un paradís,
tot és un caos.
Tot s'assembla a un verd jardí,
però és només una terra devastada.

El meu cor pateix amb el capità,
la meva ànima no pot més;
ha d'escapar,
de la fortaleça he d'escapar.

És el capità,
em destrossa el cor.
Què hem fet?
Què hem dit
per merèixer tot això?

Adeu castell,
adeu paradís,
adeu a tot,
adeu al meu cor.

Et deixe per sempre,
mai t'enyoraré,
meva terra,
meu paradís;
t'estimo.

Comentaris

  • Re...[Ofensiu]
    andreums | 24-08-2007

    Densito, no em diguis "seu" que em fas 20 anys més major, quan només en tinc 21. :D

    Ho vaig fer, i vaig tallar amb ella.
    El que passa, és que com no sap català (és estrangera), donant-li aquest poema es quedaria igual.

    M'en alegro d'haver-la deixada, perquè era un riu de mentides dia darrere dia, i un ja no aguanta més.

    salut!

  • Marxar i no mirar enrera...[Ofensiu]
    Densito | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Es lo que m´agradaria fer....
    Em penso, que es el primer relat que hi trobo seu, pero ondia que bo i que contundent. Felicitats
    Endavant

  • trucido | 23-05-2007 | Valoració: 10

    excel·lent... al menys algú que té la força per deixar allò que en el fons el destrossa. I el record? a guardar-lo ben endins i sempre tenir-lo present, sense que enfosqui el cami de davant. ara, a tornar a començar, a tirar endavant, en tant que es pugui i allò que mai controlem ens ho permeti...

    excel·lent metàfora, necessitava algo així... soc dels que, com a cavaller, ha de lluitar fins el final, costi el que costi, però, front mentides, sempre convé clavar l'espassa a terra, i marxar...

    maleit dubte de tot, oi?

    anims, anims....

    mha agradat molt...

    saluts i força

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

49 Comentaris

58097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València