ACCIÓ I OMISSIÓ

El codi penal per definir el concepte d’autoria diu :

Els que per acció u omissió causen un mal.

Exemples d’acció en recollia el jutge Garzón, quan instruïa el sumari de les persones ‘desaparegudes involuntàriament’ en els PRIMERS ANYS TRIOMFALS que succeïren a la mal anomenada Guerra Civil.

Al diccionari de d’Instituta d’Estudis Catalans trobem :

Pecar per omissió: pecar per deixar de fer o de dir allò que hi havia obligació de fer o dir.

Pel que fa a la Constitució de 1978 , trobem :

Artículo 39.
1. Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia.

L’acció ràpidament s’entén, per garantir allò que diu el text constitucional, l’Estat – en tots els seus infinits nivells – pel que fa al Regne d’Espanya, HA DE FER.

Dit això, ja serà més senzill entendre també l’omissió, en aquest supòsit – que actualment afecta greument quasi a un terç de la població - l’Estat, en tots els seus infinits nivells, senzillament HA DE DEIXAR DE FER.

Els drets s’han de reclamar davant dels Tribunals de Justícia, els propis del Regne d’Espanya, però també atenen a la presumpta naturalesa de crims contra la humanitat, davant d’Organismes com el Tribunal Penal Internacional de Justícia.

És del tot bàsic que neixi un mecanisme de defensa de la societat que exclogui radicalment als Partits Politics, que en el millors dels casos, son còmplices necessaris en aquest desgavell social.