Absencia

Si poguesim tornar a abraçar a aquella persona que tant estimem... que tant necessitem.... un abraç com l'abraç de l'últim adeu.... un abraç... que faria que s'aturés el temps per un moment... sentir una felicitat immensa... una escalfor d'aquelles que et retornen a la vida...
Molt bonic aquest poema.. et seguiré llegint!

El títol és d'una paraula amb molt significat. És contundent. El poema és senzill amb una clara demostració dels sentiments.

Seguiré llegint els teus relats.

...de l'absència de l'ésser estimat. El buit que comporta. El neguit. La infelicitat.

Aquests sentiments porten tristor i llàgrimes, i davant d'ells, la poetessa clama per aconseguir un canvi: "et necessito veure / et necessito escoltar", "et vull abraçar", "et vull demostrar / tot el que sento per tu".

Continuo llegint-te,

LLIBRE

xiketa, tt el k as ecirt ta mu be eeee.. me kdat snse paraules!!