Abraham Lincoln i els seus dos amics enfrontats.

Un relat de: Unicorn Gris
Apreciats relataires, tots sabem qui va ser en Lincoln: el noble president nord-americà que va eliminar l'esclavitud de la Terra i alhora el vencedor de la guerra dels unionistes contra els confederats. El que potser no sabem d'ell, és que durant uns anys va treballar com a advocat i va tenir una manera singular de solucionar amb èxit alguns dels seus casos. Ja us vaig parlar del cas del deute dels dos dólars; ara us parlaré del cas dels seus dos amics enfrontats.

Quan Lincoln ja treballava com a advocat, va passar que un cop hi havia dos amics seus que estaven enfrontats en un litigi legal per causa d'un terreny del qual se'n disputaven la propietat; per un assumpte relativament secundari, pot dir-se.

El cas és que en una ocasió van estar junts a la mateixa habitació ell i els seus dos amics enfrontats, tots tres sols. Volien tratar de resoldre el conflicte, però els dos homes estaven ben cabrejats l'un amb l'altre.

Els dos homes demanaven a Linclon que digués a quin dels dos defensaria com a advocat. En Lincoln s'ho pensava i no s'acabava de decidir per defensar a un o a l'altre dels dos i, pensant sobre aquest tema, de sobte, enfadant-se, va dir:

- Sou dos bons amics i no m'agrada veure-us enfrontats. Us tancaré en aquesta habitació durant una hora i espero que sapigueu resoldre els vostres conflictes entre vosaltres.

I, sense deixar-los temps a reaccionar, en Lincoln va sortir precipitadament de l'habitació i els va deixar a ambdós tancats amb clau a dintre, sense cap mitjà de sortida que la mateixa porta que Lincoln havia tancat.

Els dos homes començaven a discutir entre ells:

- La culpa és teva!!

- No, teva!!

I va anar passant el temps...

Al cap d'una hora, en Lincoln va tornar a l'habitació i va veure els seus dos amics sonrients i asseguts, esperant-lo. Havien parlat entre ells lo suficient com per resoldre el seu problema i fer les paus.

Un d'ells va dir a Lincoln:

- Vostè ens ha fet veure que no valia la pena enfrontar-nos.

Ell va somriure content i va dir:

- M'alegra veure'ls en pau els dos.

I així és com Lincoln va resoldre aquest problema, posant pau entre tothom.

Comentaris

  • Sobre el comentari que em vas fer ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 06-12-2015

    ... tens raó. El que passa és que estic fent segones parts de tot de primeres parts que pots observar si mires l'ordre dels meus relats, entre els quals hi ha PODER POLICIAL 1. Però jo em vaig proposar anar seguint fins més endavant els capítols i vaig errar, perque als tercers capítols de cada saga s'hauria de mirar molt enrere entre els meus relats i he decidit trencar amb això. He decidit, també de cara, lògicament, als altres relataires, com per exemple tu, exercir comeses diferents i entenedores. A partir d'ara faré relats que es puguin sostenir per ells mateixos. He reflexionat sobre això aquests dies i he decidit fer aquest canvi lògic.

    I bé, ens seguim comentant, Unicorn!


    Sergi : )

  • Lincoln [Ofensiu]
    aleshores | 07-11-2015

    va ser un home modest que va fer una cosa molt important. En el meu relat que has comentat, vinc a dir que de vegades en el desvari es veuen les coses clares, els conceptes i els conflictes reals subjacents, però massa engrandits, fins al punt que no podem fer res amb ells sinó morir-nos; val més ignorar tanta saviesa que de vegades només serveis per fer-nos mal, no és pràctica.
    En cert sentit Lincoln que sembla no era un home de grans conceptes predestinata suprimir l'esclavatge, ho va fer des de la humilitat de qui no aspira a la totalitat i es conforma amb la seva vida real i contradictòria.
    Gràcies pel comentari.

  • Saviesa[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-10-2015 | Valoració: 10

    Pel que contes, Lincoln era un home amb molta saviesa, és molt difícil arribar a aquesta solució, el més normal és que haguera volgut dir la seua.

    Vicent

  • Didàctic.[Ofensiu]
    jomagi | 02-10-2015 | Valoració: 10

    Molt bo. Fa pensar. Una abraçada.

  • Succés[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-08-2015 | Valoració: 10

    És un gran vincle el que fas entre la situació que exposes d'Abraham Lincoln amb la guerra de successió i els dos parlants que fan les paus. Sobretot, però, és divertit llegir-lo.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

14 Relats

58 Comentaris

4657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment no tinc fòrum.

Que vagi bé!!!