A

Un relat de: ahime

Els altres dintre tu.
Consciència.
Jo.
Fragmentació.
Por de què alguna cosa trenqui la quotidianitat.
No sota el volcà.
Sota la responsabilitat del pare Fallin.
Sinó.
Abans.
Tant és.
És un joc.
Fet de meravelles.
Estic pagat de mi
per tenir quatre llengües.
Escriptura ràpida.
Sense rumiar massa.
Tanmateix rumiar, els altres dintre tu.
Perquè vols que sempre sigui un cercle.
Tinc una novel.la d'un mort.
No sé si espera
o potser només és això.
Era un gran lector
i unes quantes vegades va publicar.
Ara, descatalogat.
És trist, alguns devenirs.
Jo podria agafar-la
i escriure-la, aquí,però són mil fulls.
I al capdavall sempre hi ha una incertesa.
La de saber-se reconegut encara que sigui
després, com Kennedy com Pessoa, com altres que no ho van ser.
La teva obra ha quedat, però la tinc jo, a sobre d'un prestatge, esperant com el violí i la pols i la mà, tot esperant, sempre, com Godot, com Goliat, com jo, que pujo a l'altiplà i no veig els núvols més baixos que jo. Jo que vull baixar, a baix, al pla, d'en Boet, on hi instal.len una fira si el temps ho permet.
Tot és cert, l'únic que no encaixa és el temps i l'espai i l'anècdota, tot ha passat però de diferent manera i en indrets dispars, fora d'aquesta anècdota, que és certa i ja no ho és, cap anècdota, va passar i va ser molt trist. Però no vas plorar massa, ni poc, vas plorar un litre potser dos de llàgrimes amargues i ara recordes, com en un somni, esperant sent el destí de l'altri, però com ser-ho si ja no hi és. Ahir en parlavem i avui escric. Tota una cosa diferent.

Comentaris

  • no sé[Ofensiu]
    Perestroika | 13-07-2008

    perquè m'ha seduit la manera directa com regales paraules. Segueixo llegint-te

  • Encara no hem acabat.[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-05-2006 | Valoració: 8

    La crueltat de l'ésser humà queda molt ben reflectida en aquest teu relat. Tant dins com fora de la realitat tots morim assassinats. I a sobre preguem. Els llibres bruts a les escombraries i fa vuit mesos que no anem a veure l'avi a la residència. Ara som nazis. Hi ha una esbàstica ben gran pintada a la taula del menjador. Tots els paralítics a currar a les mines per un duro a la setmana. La raça ària robotitzada a la perfecció és l'únic sistema viable per mantenir la moral que heretem de la saviesa blanca. Blanca i pura. Però... atenció! Aquest arxiu no està bé!! S'ha de reparar la ciència. I modificar documents per que tot sigui de gust refinat, gust blanc. El Llibre de la Sublimitat no es toca. Aparentment és en bon estat; el llenguatge captiva pel seu art. La pietat no. La pietat no existeix.
    Per fi: hem eliminat el sentiment, que nosaltres consideràvem gris, per adquirir la substància supramental, que passa, des d'aquest moment, a adquirir el grau X. Seguirem...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ahime

8 Relats

4 Comentaris

6928 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor