http://a-sensitive-electric-guitar-solo.cat

*Quan era petit, somiava en coses així:

-Ser inventor! (ni un invent, MAI)
-Ser astronauta (tinc vèrtic des del balcó,
però a vegades intento flotar des del llit (?¿)
-Ser jugador de l'NBA (era el doceavo hombre de l'Igualada cadet)
-Viatjar com el Massagran (sobre un hipopòtam? sota un cóndor?)
-Jugar al Camp Nou (crec que vaig tocar un cop la gespa,
durant una visita amb l'escola, però no posaria la mà a la llar de foc)
-Ser guitarrista, i per ende estrella del rock
(bueno, sóc teclista, i a vegades m'enxufo la distorsió,
i llavors diuen que són "solos" de guitarra)
[de veritat, ho juro per me iaia]

Per exemple:

(...) culminating in a lush finale delivering
a sensitive electric guitar solo
and a fluent rhythm-section (...)

Doncs aquest era de teclat (amb distorsió...)

I més coses que no recordo, però al què anava...
Somiava lligar-me la tia per la qual sospirava mitja ciutat,
pujar-la en una Honda NS-1 melena al viento i bla bla bla...

-Quan ets una ànima en pau, delirar no cansa...-
-Quan ets a la lluna, què polles t'importa l'oxigen!-

Tenia doncs pensades, una tàctica i un pla B,
però mai m'he considerat un abanderat del pragmatisme...
Consistien en:

- Estudiar l'art ninja i derivats, i aconseguir parar el temps, amb una condició:
Que si jo toqués algú, es pogués moure.
La resta és una deducció factible per un nen de P4.

- Pla B: Aprendre a dominar l'art de la invisibilitat,
i conformar-me amb espiar-la en la intimitat,
no necessàriament amb finalitats eròtiques.
(Almenys no de manera exclusiva...)

Bah, en el fons era massa estirada per mi, mites infantils...
Jo, de fet, estava convençut de que cada nit, anàvem (veritablement i de facto)
a visitar els Màsters de l'Universo...
Em va costar més d'una riota (aleshores dolorosa!)

Canviant de ses-terci, però no tant,
la desgràcia més gran actualment és l'interné (!).
La mandra crònica i estructural de la nostra generació de mimosins,
fa que el porno fàcil vulgaritzi altament les "otrora" majestuoses sessions d'onanisme. Lo mismo amb l'efecte videoclip, i l'excés de THC, per posar dos exemples marca de la casa...

Així doncs, vaig decidir no fa massa, abandonar la fumera psicòtica
i la visualització guarril. Ara somio cada dia,
i em reacostumo a redescobrir, a olorar pacienment,
i altres guerres perdudes que la pressa ens arrenca amb fúria cada matí.
El pitjor de tot és la facilitat amb què ens convertim en botxins quan som vençuts, perquè ens domina la cadència i ens esclavitza la costum.

És qüestió de penjar-se un "firewall" al front,
i pá lo que nos queda cuerdos, si em perdoneu,
m'enxufaré un rato d'algun vinil, i santes pasqües...

Tst, sense THC ni polles, que als 14 viatjava interestelarment en cassete,
i jo és que no tinc terme mig, que quan agafo el vici,
l'expremo i SuC de TaRoNjA,
no sé si m'explico...