A quatre mans

Un relat de: jaumesb

Encens
el meu desig

amb la teva bellesa,
feta a quatre mans,

i amb un somriure.



t'estim

estim tot el que em dónes
sense ni adonarte'n


t'estim

Comentaris

  • gypsy | 25-01-2008 | Valoració: 10

    "...sense ni adonar-te'n",
    com els teus versos que tenen quelcom d'hipnòtic, que transporta a un altre món, al de les emocions i els sentits quan s'escolten de molt a prop.

    :)

  • bufanúvols | 21-12-2007 | Valoració: 10

    Et confesso que la primera cosa que m'ha vingut al cap quan he llegit el títol ha estat idea força més obcena i contundent que un poema. Va com va, i aquest poema, amb tot plegat, m'ha agradat molt.

    Endavant! :)

  • A quatre mans [Ofensiu]
    Marta | 01-11-2007

    ... i a un sol cor
    Senzill i tendre, el que tota dona l' agradaria sentir.

    Petonet

  • jo estimo a cops...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 27-10-2007 | Valoració: 10

    però tu sempre estimes, amb una follia boja al cor...
    d'admiro!
    un petonet Jaume

  • concís...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 26-10-2007 | Valoració: 10

    tendre, com una carícia a quatre mans,

    Em fa molt feliç saber-te pel meu paisatge Segarrenc...em semblarà sentir-te més a prop.
    Gràcies. 1abraçada. ESPIRAL

Valoració mitja: 10