A María

Un relat de: Helena Urbano Coll
Un vespre molt lluny de casa
vaig somiar que ploraves

aquella angoixa em va desvetllar,
i vaig quedar-me pensant en quan vas arribar;

Eres tan petita…

Ballaves i reies i jugaves i botaves,
i rompies coses pel camí
i alguna vegada et rompies tu també.

Tantes vegades vaig voler
que em donessis un tast de la teva efusivitat,
només un trosset!

Eres tan intensa…

Vas ser molt petita molt de temps,
no de cos sino d’esperit
i d’un dia cap a un altre es va començar a intuir en tú
un projecte de dona que encara estàs concretant.

Mantenint la teva franquesa i naturalitat
et vas posar objectius
que no només vas assolir sino que vas sobrepassar
i ens vas deixar a tots bocabadats

Vas ser tan perseverant…

Ara cerques equilibrar,
aprens a fer malabars
entre el que eres i el que seràs
entre la constància i la impulsivitat.

Jo només et desitjo que trobis allò que t’agradi fer,
per a que t’hi dediquis amb tota la concentració i espontaneïtat
amb la que un dia pintaves
les parets blanques del menjador.

Seràs tan feliç…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Urbano Coll

Helena Urbano Coll

5 Relats

2 Comentaris

252 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
www.cocoquelicots.blogspot.com