Quina guarrada, la vida.

Un relat de: Helena Urbano Coll
La vida és tan bonica i guarra a la vegada... Jo la visc a cavall entre la recerca de tranquil·litat i el desig d'intensitat. A vegades trob la calma entre els llençols bruts de totes les guardares que ens vam dir. Els crits al carrer, les llàgrimes a les copes de vi, cançons vetades de per vida... quina guarrada de relació. Està tot brut, tot contaminat, i encara així segueix sient polit i a la meva llista de Moments Per Congelar hi ha el diumenge nit en el que et parlava de mi entre llàgrimes en un bar buit i sonava "Martha" de fons. Va ser incómode, però per un moment vaig sentir que tot tenia sentit. No crec que hi hagi detergent al mercat que elimini totes les taques que tenim devall la pell. L'olor putrefacte de tots els "t'estim" que alguna vegada ens hem dit no consegueix transpirar-se a través dels porus de la pell i sortir de dintre de mi. Està podrit, el meu cos. Quina guarrada, la vida.

Comentaris

  • Perquè avui[Ofensiu]
    kefas | 26-11-2019


    Varen ser dies de roses, poesia i prosa. I, Martha, jo només et tenia a tu i tu només em tenies a mí. Sense demà. Vàrem embolicar les nostres penes i les guardàrem per a un dia plujós.

    I avui, que no plou, les has escampades potser perquè algú et pregunti, "perquè avui, Martha?"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Urbano Coll

Helena Urbano Coll

5 Relats

2 Comentaris

251 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
www.cocoquelicots.blogspot.com