Cercador
A vegades la gent me satura
Un relat de: Helena Urbano Coll- Compartir:
A vegades la gent me satura. No me deixa pensar. No sé pensar en companyia.
A vegades no puc trobar una estona per estar tota sola, i el cronòmetre de la meva introversió comença el compte enrere. Quan més temps estic amb gent, la balança torna gradualment cap a l'introversió, tornant traumàticament al mal de panxa, a sentir el bullir de la sang a les galtes, a la pressió d'haver de dir alguna cosa i no saber per on començar... Torn a tenir vuit anys i estic a l'escenari de la sala d'actes de l'escola a punt de llegir.
Amb el temps he après a gaudir de compartir allò que sé fer, i xerrar en public és una de les satisfaccions més simples i més gratificants. I dissabte em vaig adonar que no sempre és així, que només ho és quan he pogut equilibrar-me internamente i tota sola, ja sigui amb un trajecte en bus o amb un passeig escoltant música.
Si no trob estonetes per a jo mateixa, desaprenc tot allò que he assumit i torn a tenir vuit anys, ulls plorosos, galtes vermelles i mal de panxa.
A vegades no puc trobar una estona per estar tota sola, i el cronòmetre de la meva introversió comença el compte enrere. Quan més temps estic amb gent, la balança torna gradualment cap a l'introversió, tornant traumàticament al mal de panxa, a sentir el bullir de la sang a les galtes, a la pressió d'haver de dir alguna cosa i no saber per on començar... Torn a tenir vuit anys i estic a l'escenari de la sala d'actes de l'escola a punt de llegir.
Amb el temps he après a gaudir de compartir allò que sé fer, i xerrar en public és una de les satisfaccions més simples i més gratificants. I dissabte em vaig adonar que no sempre és així, que només ho és quan he pogut equilibrar-me internamente i tota sola, ja sigui amb un trajecte en bus o amb un passeig escoltant música.
Si no trob estonetes per a jo mateixa, desaprenc tot allò que he assumit i torn a tenir vuit anys, ulls plorosos, galtes vermelles i mal de panxa.
Comentaris
-
Està bastant bé. Felicitats.[Ofensiu]unicorn_gris | 18-12-2019 | Valoració: 8
Bon dia Helena.
He llegit el teu article sobre la persona (no estic segur de si eres tu mateixa o algú en genèric) que es troba colapsada pels altres i per les situacions, i en tot cas he passat una estona prou entretinguda i, malgrat que no ho he entès del tot, no puc negar (o crec que no puc negar) que el llenguatge era comprensible; potser una mica no-organitzat, una mica.
Crec que t'hauria de llegir més sovint. Sorpren-me. O potser t'hauria de llegir articles antics.
A reveure nova amiga... ¿puc anomenar-te així? ¡¡Ens veurem!!
l´Autor
7 Relats
4 Comentaris
1890 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00